El carnestoltes és la festa pagana per excel·lència del calendari. I malgrat el seu marcat origen pagà, és una festa condicionada pel calendari litúrgic cristià catòlic, ja que marca l'inici de la Quaresma, i la preparació per a la Setmana Santa o Pasqua de Resurrecció.
Origen
component agrícola, que tindrien molt d'arrelament i que es mantindrien en el temps per la seva gran acceptació entre el poble.
Encara que només fos una vegada a l'any, se subvertia l'ordre social, es deixava de banda per moments l'ordre establert i s'admetrien les crítiques, sàtires i burles de personatges públics i polítics importants que la resta de l'any eren venerats i respectats sota pena de greus represàlies. Es tractava d'una festa d'arrels paganes i, com a tal, no podien faltar els sacrificis animals o el vi i altres begudes alcohòliques a dojo, així com els grans festins, l'auge dels quals es produïa just abans de donar pas al període de Quaresma.
Tradicions
Algunes de les tradicions de carnestoltes són les següents:
- L'enterrament de la sardina:
tradició comuna a la geografia espanyola i a molts països llatinoamericans. El programa de festes inclou desfilades de carrosses i crema de gran falla en forma de sardina gegant.
- Dijous gras:
Com a comiat de la carn que, recordem, segons la tradició cristiana no es pot prendre durant la Quaresma i la Setmana Santa posterior, existeix dijous gras. La festivitat, sorgida en terres castellanoaragoneses, se celebra dijous abans del carnaval com a tret de sortida de les celebracions i encara que té diferents variants el denominador comú és el mateix.
- Murgues:
A ciutats com Badajoz, Cadis o Tenerife també es desenvolupen les anomenades murgas, que no és altra cosa que un gènere teatral inspirat per les chirigotas.
- Reines de Carnaval:
A Santa Cruz de Tenerife, el punt àlgid de la celebració és l'elecció de la reina dels carnestoltes.
- Cigarró:
També a Ourense, però aquesta vegada a Verín, el Carnaval té com a protagonistes els «cigarrons», la màscara més tradicional i emblemàtica de la comarca de Monterrei.
- Guerra de formigues:
Aquí els protagonistes del carnestoltes són els peliqueiros, uns personatges que porten vestits tan elaborats com pesats, similars als dels cigars, i coronats amb una mitra al cap amb motius animals. La seva tasca és recórrer els carrers amb un fuet o fusta amb què assoten tots aquells que no es disfressen de carnaval.
- Solta de la Mussona:
El Carnaval d'Àguiles és, juntament amb els de Tenerife i Cadis, els únics de tot Espanya que estan considerats com a Festa d'Interès Turístic Internacional.
- Corneli Zorrilla Carnaval:
El de Bielsa, a Osca, és un dels carnestoltes més coneguts d'Aragó. Aquí, per sobre de tots, destaca Corneli Zorrilla Carnaval, un personatge de palla que, cada any, ressuscita coincidint amb aquestes celebracions. Després de ser penjat a la façana de l'ajuntament durant tot el carnestoltes, és jutjat i, per descomptat, condemnat, ja que a ell se'l culpa dels mals que succeeixin a la comarca durant tot l'any.
- Els Zamarrones:
Polaciones, a Cantàbria, ha aconseguit convertir-se en el referent regional per celebrar el carnestoltes. La mossa que rebi el sabaneig més gran serà considerada com la més afortunada del carnestoltes.
Carnavals més famosos al món:
- Rio de Janeiro
- Venecia
- Niza
- Santa Cruz de Tenerife
- Nueva Orleans
- Barranquilla
- República Dominicana
- Notting Hill
QUARESMA; el seu origen i les seves tradicions:
La quaresma és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa. Comença el dimecres de Cendra i acaba el diumenge de Pasqua.
L'objectiu de la quaresma és establir un període de reflexió i penitència en què els cristians tinguin temps de preparar-se per la celebració de pasqua. Tradicionalment també es practica dejuni i abstinència.
Origen
muntanya, o els dies que va dejunar Jesús al desert. Les dates del període quaresmal varien cada any en funció de com quedi fixada la Pasqua.
Tradicions
Tradicionalment, als Països Catalans, la quaresma es representava gràficament per mitjà d'una dona vella amb set cames (que simbolitzaven les set setmanes) i amb un bacallà a la mà (a Mallorca amb una arengada o pebrot coent a la boca), a la qual s'arrencava una cama cada setmana. Se l'anomenava la Vella Quaresma o també la Bacallanera, la Sarraïna, la Patorra, etc.
Imatge de la geganta menorquina "s'Àvia Corema" ballant per la ciutat
A Menorca és tal la tradició, que es manté viva amb una figura gegantina que dansa pels carrers.
SETMANA SANTA; el seu origen i les seves tradicions:
Origen
La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià. Es tracta d'un conjunt de celebracions que tenen lloc entre el divendres abans del diumenge de Rams i el diumenge de Pasqua o, ja en el terreny de les festes populars, el dilluns de Pasqua. A través d'un vast i ric conjunt de pràctiques festives -processons, escenificacions teatrals i altres activitats litúrgiques i rituals- la comunitat cristiana recorda i recrea els darrers moments de Jesucrist a la Terra, el que hom coneix com a la Passió, Mort i Resurrecció. És a dir, des que Jesús arriba a Jerusalem procedent del desert i ja proclamat Salvador, fins que és processat, mort clavat a la creu, enterrat i fins que ressuscita.
- Diumenge de Rams:
Com en la majoria de tradicions cristianes, en aquesta també s’han adaptat antics rituals, en aquest cas el del despertar de la natura adormida durant l’hivern.
- Dijous Sant:
Commemora el Sant Sopar, el darrer sopar de Jesucrist amb els seus deixebles abans que el traís Judes i l’entregués per ser crucificat. També, en alguns municipis, se celebra la Dansa de la Mort, una dansa d’origen medieval.
- Dissabte Sant:
Antigament s’anomenava Dissabte de Glòria i es celebrava la Vetlla al matí, tot esperant la resurrecció de Crist.
- Dilluns de Pasqua
La festa també es trasllada a nombroses ermites i santuaris a l’aire lliure.
PER QUÈ CANVIA LA DATA DE SETMANA SANTA CADA ANY?
Les dates de la Setmana Santa es calculen en funció del calendari lunar. D'aquesta manera, la Setmana Santa sempre se celebra en funció del diumenge de resurrecció que correspondrà al següent diumenge després de la primera lluna plena de primavera. És per això que les dates de la Setmana Santa no s'ajusten tots els anys de la mateixa manera, perquè els cicles lunars no tenen la mateixa periodicitat que el solar.
La raó d'aquest desajust és deguda a diverses raons. Una és que l'equinocci de primavera se situa entre els dies 19 i 21 de març a l'hemisferi nord, però tampoc en una data fixa. Com sabem, la Terra triga 365 dies i sis hores a fer una volta completa al Sol aproximadament, així que el moviment de translació no coincideix amb el calendari gregorià que utilitzem habitualment. Per corregir això, cada quatre anys se suma un dia al calendari en què coneixem com a anys de traspàs.
Un cop sabem quan és la primavera, encara que d'una forma sempre aproximada se situa el dia 21 de març, podem calcular la següent lluna plena. I és aquí on es produeixen les principals diferències any contra any, ja que les llunes plenes succeeixen cada 29,5 dies aproximadament
No hay comentarios:
Publicar un comentario