ELS ATEMPTATS DEL DIA 11 DE MARÇ

ELS ANTECEDENTS DE L'11-M

L'11 de setembre del 2001 es van produir els atemptats de l'11S als Estats Units. 19 membres de la xarxa Al-Qaeda van segrestar avions comercials per ser impactats contra diversos objectius, causant la mort al voltant de 2996 persones i deixant 25000 ferits. A Espanya havien passat alguns esdeveniments relacionats amb atemptats d'aquesta naturalesa:

Amenaces:

- El desembre del 2001 a Karachi es pren la decisió d'atemptar a Espanya, ratificada el febrer del 2002 a Istanbul durant una reunió d'organitzacions gihadistes nord-africanes i aprovada pels dirigents d'al-Qaida cap a finals de l'estiu o inicis de la tardor del 2003. xarxa de l'11-M va estar connectada amb la matriu d'al-Qaida al Pakistan mitjançant Amer Azizi, adjunt al seu cap d'operacions externes i antic destacat membre de la cèl·lula d'Abu Dahdah.

- El 12 de març de 2003, Guàrdia Civil emet la nota següent: "És probable que, en part oa tot el territori nacional, no es pot descartar la comissió d'actes il·lícits de diversa índole, fins i tot de caràcter terrorista". La reitera a mitjan 2003, en els termes següents: "El suport prestat als Estats Units en la guerra contra l'Iraq implica determinats riscos. La imatge del nostre país passa de ser la d'una entitat individual a la d'un "opressor occidental" , als ulls de determinades nacions i grups extremistes".

- A finals de 2003, el Centre Nacional d'Intel·ligència emet nota informativa en què informava d'un comunicat de Bin Laden i de les amenaces d'atemptat gihadista que planava sobre Espanya.7 En el mateix sentit va informar la Comissaria General d'Informació en una nota datada el 28 de desembre de 2003, comunicant que Al-Qaida, amb un operatiu de l'organització Ansar a l'Islam, estaria reclutant extremistes islàmics a Tunísia i Algèria, per traslladar-los a Alemanya i Espanya a fi de planejar atemptats a Europa.

- El 10 de desembre de 2003, l'òrgan d'Informació d'Ajuda al Poble Iraquià (Centre de Serveis dels Muyahidin), a la llista de distribució del Global Islamic Media (GIM), a través d'internet, difon un document on aconsella atemptar contra Espanya.

LA FOTO DE LES AÇORES

Trio de las Açores va ser una expressió utilitzada per la premsa espanyola en el context de la guerra de l'Iraq de 2003-2011, per referir-se als llavors màxims mandataris dels Estats Units (George W. Bush), Regne Unit (Tony Blair) i Espanya (José María Aznar), en al·lusió a la Cimera de les Açores que aquests governants van celebrar a aquelles illes el 15 de març de 2003.

A la Cimera de les Açores es va adoptar la decisió de llançar un ultimàtum de 24 hores al règim iraquià encapçalat per Saddam Hussein per al seu desarmament, sota amenaça de declaració de guerra. A Espanya la cimera de les Açores va ser molt criticada i, segons alguns experts, va suposar un punt d'inflexió que va marcar l'inici de la caiguda del PP, que s'accentuaria encara més amb l'11-M.

L'ultimàtum finalment va desembocar en la invasió de l'Iraq (Operació Llibertat Iraquiana) per una coalició internacional de països sense el suport explícit de l'Organització de les Nacions Unides, encara que es van emparar a la Resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides número 1441, 1483 i 1511.

En aquesta imatge, José María Aznar va plantar els peus sobre la taula i li va dir al món que ell i la seva Espanya -no la que va sortir massivament al carrer per contradir-lo- s'apuntaven amb arrogància a una de les aventures de guerra més ruïnes de les últimes dècades. La famosa foto de les Açores, en què Aznar imitava el gest de George Bush, es va convertir en el símbol de l'inici de la guerra de l'Iraq. El conflicte es va fonamentar sobre la mentida de les armes de destrucció massiva i es va construir sobre un despropòsit de barbàrie que va enfonsar l'Iraq en una espiral de misèria i violència en què, anys més tard, encara continua atrapat.

"Aquí i allà, pau". Aquest va ser el missatge més repetit a les manifestacions del 2007 a Madrid, que van congregar desenes de milers de persones per protestar per la invasió de l'Iraq, de la qual fa 19 anys. La marxa va concloure amb l'exigència al trio de les Açores -Bush, Blair i Aznar- que demanès perdó a les víctimes de l'ocupació. Acabat l'acte, nombroses persones van dipositar flors al monument d'Atocha per les víctimes de l'11-M. "Perquè els que van morir fa tres anys a Madrid segueixen morint cada dia mentre no s'acabi la guerra de l'Iraq". Quatre anys i més de 600.000 morts després que s'iniciés l'ocupació de l'Iraq, desenes de milers de persones van tornar a sortir als carrers de les principals ciutats d'Espanya per repetir un missatge: No a la guerra.

QUÈ VA SIGNIFICAR PELO MÓN L'11-S?

Desastres polítics i militars:

L'11-S es definia com un acte de guerra al món civilitzat; i per tant, calia actuar ipso facto.

Al país es van crear noves institucions com el Ministeri de l'Interior i es van aprovar lleis sota la Patriot Act, que atorgaven més poder a l'executiu republicà per combatre el terror, que, al seu torn, va concedir competències a la CIA per a un control gairebé total. població (espionatge interior) i d'altres Estats. El Títol II de la dita Llei així ho permetia. És a dir, una llei domèstica amb abast global que avui encara perdura. El 2011, el president i el Senat van estendre fins al 2015 el permís d'espionatge i escoltes telefòniques sota la necessitat de perseguir els “llops solitaris”, permetent, una vegada més, la intromissió a la privadesa de forma legal. A més, es va filtrar informació contrastada per l'exanalista de la CIA Edward Snowden, on es revelava la col·laboració de companyies telefòniques i d'Internet, així com l'espionatge a líders polítics com Angela Merkel; cosa que va suposar una gran indignació a nivell internacional.

També es va augmentar la vigilància a la frontera amb Mèxic, es va incrementar el pressupost militar i es va revisar la doctrina nuclear, permetent l'ús de l'arma nuclear sobre qualsevol estat patrocinador o amic del terrorisme. Es va sobreposar la seguretat nacional als drets constitucionals de la ciutadania. Fora de les seves fronteres, van reforçar les relacions amb altres Estats, especialment amb els règims àrabs moderats (principals objectius d'aquests grups terroristes), van crear presons secretes arreu del món (Guantánamo) i van col·laborar amb la comunitat internacional.

El poder militar nord-americà havia aconseguit acabar amb el comunisme, estaven preparats per combatre, i així ho van fer veure al món. Però ja no servien les mateixes tàctiques, havien de treballar sota la defensa anticipatòria, tant de forma legítima (pre-emptive operation) com il·legítima (preventive war). Doncs, segons el seu plantejament, a un atacant potencial no se'l pot persuadir ni dissuadir. I com que víctimes tenien dret a fer-ho, ja es vulnerés el dret internacional o el que calgués.

Van reforçar el seu unilateralisme davant d'una Europa que, per experiència històrica, renegava de la guerra i que, a més, ja havia deixat en mans nord-americanes la seva defensa feia 50 anys amb la capitania de l'OTAN; i davant d'una Organització de Nacions Unides que tampoc no els recolzava i que acabaria afeblint-se. Comença aquí la pacificació i democratització nord-americana.

L'11-S va tenir nombroses conseqüències polítiques i militars a nivell global, més enllà del cost devastador en termes humans. Tot i això, malgrat el que es pugui pensar inicialment, els seus efectes econòmics no van ser excessivament greus en comparació dels viscuts després de la crisi financera del 2008 o l'esclat de la pandèmia de COVID-19.

Desastres econòmics:

L'economia nord-americana ja patia les seqüeles de la punxada de la bombolla de les puntcom que va esclatar a mitjans del 2000 i els atacs terroristes van afegir un dany addicional per a l'economia nord-americana.

El primer impacte es va notar als índexs borsaris de Nova York per la febre de vendes a causa del pànic. La caiguda va ser tan gran que les autoritats van haver de suspendre les cotitzacions fins al 17 de setembre, el tancament més llarg des de la Gran Depressió.

Les empreses les accions de les quals van patir les principals caigudes van ser les aerolínies, amb caigudes del 40% (entre elles American Airlines i United Airlines, els avions dels quals van impactar contra les torres), i les asseguradores. Tot i això, els mercats de valors nord-americans es van recuperar ràpidament, ja que al novembre van tornar a nivells previs a l'atemptat.

L'atac a les Torres Bessones va ser un cop dur per a les empreses que hi tenien les oficines, però també per als petits comerços localitzats a Manhattan a prop del Pentàgon. A més, a Nova York l'activitat turística i l'ocupació hotelera es va situar per sota del 40% les setmanes següents.

LA RELACIÓ ENTRE ELS ATEMPTATS I AMB LES MONEDES

A l'atemptat de Nova York de l'11S es donen vint-i-tres coincidències descobertes.. D'entre aquestes coincidències destaquem les següents:

- Visualment les dues torres bessones semblaven un 11.

- Nova York és l'estat número 11.

- Les torres tenien 110 plantes cadascuna.

- L'11 és el dia 254 del calendari i les seves xifres sumen 11.

- Transcorregut l'11 de setembre, queden 111 dies per concloure l'any.

- El primer avió estavellat contra les torres era el vol número 11.

- Aquest vol 11 portava 92 passatgers i les dues xifres sumen 11.

- El segon avió transportava 65 passatgers i la suma de les seves xifres també en dóna 11.

- L'atemptat va passar l'11/9, la suma de les quals xifres dóna 11. 

- El dia dels atemptats coincideix amb el número d'emergència de la policia nord-americana, és a dir, 911. 

- El total de víctimes mortals dels dos avions va ser de 254, les xifres de les quals sumen 11.

- Les xifres de la data de l'atemptat de Madrid sumen 11: 11.3.2004.

- Els atemptats de Madrid van passar 911 dies després dels de Nova York. 

- El nombre de víctimes mortals a l'atemptat de Madrid va ser de 191, les xifres de les quals sumen 11.

- A l'atemptat de Londres van morir 56 persones, xifres que sumes 11. Encara que les coincidències impossibles de ser planejades van ser la G, H, K , N i O.

Així, en el cas del dòlar ($) es pot veure la S ratllada per dues barres, cosa que deixaria en evidència un 11-S. Per veure la data de l'atemptat a Madrid, caldria inclinar el símbol de l'euro (€) perquè aparegui
un 11-M. Ara, en el cas dels atemptats a Londres, caldria girar completament el símbol de la lliura (£) per veure la data: 7-J.