La història, que parla de valors socials i morals, permet reflexionar sobre la seva importància i rellevància, tenint al centre de la narrativa George Bailey, un home que està a punt de suïcidar-se la nit de Nadal a causa de les pressions que pateix a la seva vida i que ho tenen en un punt extrem de desesperació. Per ajudar-lo a posar les seves decisions en perspectiva, del cel envien un àngel guardià, que repassa aquells esdeveniments importants, significatius, que van anar modelant George com a persona i l'han encaminat a convertir-se en l'home que és.
Tot comença des de la infantesa del protagonista i planteja com petits detalls poden arribar a convertir-se en grans moments, amb un impacte important a la vida d'aquells que el van viure. George de nen, per exemple, evita que l'equivocació amb un medicament que el seu cap envia a una família amb un nen malalt acabi provocant la mort del petit. George no fa més que notar l'error en allò que semblava una decisió senzilla, dir el que sap, però també difícil, contradir una persona gran; però l'impacte de les seves accions va més enllà del que passa a l'instant i acaba salvant no una, sinó dues persones pel camí.
Ell pensa que les seves eleccions li han portat mala fortuna, però també li han portat coses bones, cosa que de moment sembla oblidar, perquè així és la vida, resultant del que anhelem, volem, desitgem, però igual del que desitgen, anhelen i busquen les altres persones amb qui interactuem, perquè les decisions de qualsevol tipus poden generar beneficis i prejudicis simultàniament; perquè si hagués triat deixar l'empresa, el seu germà no hauria anat mai a estudiar a la universitat i llavors, potser, no hauria fet les gestes que va fer. Si George hagués deixat l'empresa i aquesta hagués tancat, no hi hauria hagut ningú que ajudés la gent necessitada i els permetés prosperar com a comunitat; George no hauria conegut la seva dona, no s'hi hauria casat i no haurien format junts la família que són.
El que aquest home llavors ha d'entendre és que les ensopegades són necessàries per aprendre, per aixecar-se, per tornar-ho a intentar; perquè la seva segona oportunitat no és tornar al passat i fer les coses diferents, sinó descobrir l'impacte de les seves decisions a l'aquí i ara, aprendre a bregar amb les conseqüències dels seus actes. Així ho fa veure Clarence, l'àngel enviat a ajudar-lo i qui mostra a George com seria el món si ell mai no hagués existit: què seria de la gent que va confiar i es va recolzar en ell, què seria de la seva família i d'aquells amb els qui en algun punt va coincidir. “La vida de cada home afecta moltes vides”, diu Clarence.
El relat no només parla de la importància de fer el que és correcte o que les bones accions porten també coses bones (una bona acció recompensada), sinó que recalca com moltes vegades aquestes accions i decisions impliquen sacrificis. George, gràcies a l'escenari que li presenta Clarence, s'ha d'adonar que hi ha moltes maneres de complir somnis, perquè aquests somnis canvien i evolucionen. Ell se sent atrapat a les injustícies d'un món que creu, o considera, li ha fallat, i pensa que ha hagut de renunciar als seus somnis producte de les desigualtats del món, específicament l'economia, que es desgasta per un sistema capitalista que comença a pressionar amb el seu poder les classes més baixes.
George s'embranca llavors en allò que potencialment ha perdut, en lloc de valorar el que té. La seva decisió de canviar una oportunitat per una altra implica evolucionar com a persona i modificar aquestes expectatives de vida que espera per a si mateix, perquè ell mateix ja no és la mateixa persona que va ser fa 10 o 20 anys enrere, perquè el món tampoc és el mateix i ho que pot esperar o desitjar del seu futur ha dadaptar-se a la vida que està vivint ara.
La seva lliçó més important serà aprendre a apreciar els petits detalls, aquells on recau la felicitat, i agrair pel que ha aconseguit, donar-se per satisfet amb els seus èxits personals i familiars, cosa que només és possible si es permet enfocar-se als triomfs, no a les caigudes. “Vull tornar a viure”, diu George una vegada que ha entès el missatge, centrant-se per fi no en l'ombra del que va poder ser, sinó en la vàlua de qui sí que és, una persona bondadosa i amable que amb les seves accions (donant l'exemple), valors, suport i solidaritat cap als altres (negant així l'individualisme egoista propi del ciutadà capitalista mitjà, a favor del bé comú), també s'ajuda a créixer, intel·lectualment i emocionalment.
en això, al contrari, el problema és fixar-se en les desventures acumulades i explotar en ira o tristesa només perquè aquell moment de reflexió, de qüestionar el món i les decisions pròpies, no va ser una cosa que es fes alhora. . George va començar a viure el dia a dia per inèrcia, quedant-se dins amb les penes, en lloc de deixar-les sortir al moment. No es tracta d'ignorar els problemes o fer-los menys, sinó,
a més d'aprendre'n, quedar-se amb la lliçó implícita, no pas malgrat l'infortuni.
Des del meu punt de vista, les decisions donen forma a la vida, perquè el que es tria obre i tanca portes, donen curs a camins que van modelant el present i el futur de les persones, però, a més, una decisió també té ressò en la vida d'aquells als que afecta directament i indirectament, o el que és el mateix, allò que una persona fa o deixa de fer-hi repercuteix, com en els qui l'envolten, família, feina i fins i tot comunitat.
Símbols:
Per a mi la meva família es un aspecte molt important ja que són la raó de la meva felicitat i les persones per les quals donaria la meva vida. Són les persones que millor em fan sentir i amb les que puc ser jo sense cap por. No només són els meus pares i germà, sinó també els meus avis, els meus tiets i tietes i els meus cosins i cosines, cada vegada que estic amb ells em sento genial i són les persones que més em fan somriure, gracies a totes les coses que m'han ensenyat, sóc com sóc ara mateix. Els hi dec la vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario