EL CALENDARI LITÚRGIC

El calendari o any litúrgic és el nom que rep l'organització dels diversos temps i solemnitats durant l'any a les Esglésies cristianes, com a forma de celebrar la història de la salvació.

El calendari litúrgic sempre ha estat format pel conjunt de festes observades per l'església, disposades els dies propis de l'any. Ara bé, algunes festes no han tingut mai un dia fix. Són les anomenades festes movibles, que varien cada any juntament amb la solemnitat de la pasqua, de la qual depenen. Les festes fixes se celebren cada any el mateix dia del mes, llevat de trasllat accidental.

L’any litúrgic s’inicia amb el temps d’Advent, que comença el diumenge següent a la festa de Crist Rei.

L'Advent és un temps que dura quatre diumenges per preparar el naixement del fill de Déu. Després, el temps de Nadal s'allarga des del 25 de desembre, festa del naixement de Jesús a Betlem, fins a la celebració del Baptisme del Senyor. L'endemà comença la celebració de la festa del Baptisme del Senyor i perdura fins al dimecres de Cendra. Posteriorment, la quaresma és un temps de penitència que s'inicia amb el dimecres de Cendra i consta de 6 diumenges amb les seves corresponents setmanes. El temps de Setmana Santa comença amb el Diumenge de Rams i acaba el dissabte anterior a la Pasqua de Resurrecció, són els dies de la passió i mort de Jesús a la Creu. Més tard, la Pasqua comença el diumenge de Resurrecció, una festa mòbil que sempre se celebra el diumenge posterior al primer pleniluni de l'equinocci de primavera. Comprèn 7 setmanes i finalitza amb el diumenge de Pentecosta, també conegut com a Pasqua Granada. I, finalment, el temps de durant l'any es reprèn l'endemà de la festa de Pentecosta i dura fins al final de l’any litúrgic.

La casulla és la vestidura que el sacerdot es revesteix per sobre de l'Alba i l'Estola, a manera de capa o mantell ampli, oberta pels costats i amb un forat per al cap. La casulla és la vestidura que caracteritza el que presideix l'Eucaristia.
En el catolicisme apostòlic romà, s'entén que aquesta vestidura simbolitza la caritat i permet cobrir els pecats. A més, com que es recolza sobre les espatlles, representa el jou suau de Déu.

El significat dels colors litúrgics: 

- El color blanc expressa alegria i puresa, s'utilitza al Baptisme, la Confirmació, l'Eucaristia, el Matrimoni, a les festes de la Verge i dels sants que no van vessar sang, i en l'enterrament dels nens.

- El color vermell és el color de la sang i del foc, es porta a les misses de l'Esperit Sant i a les festes dels màrtirs.

- El color morat és signe de penitència i austeritat, s'empra durant l'Advent, la Quaresma, les Vigílies i el dia dels Sants Innocents. També s'usa a l'administració de l'Extremunció.

- El color verd és símbol d'esperança, els sacerdots l'utilitzen el diumenge després d'Epifania i a la Pentecosta.