25 DE NOVEMBRE

La violència de gènere és qualsevol tipus de violència exercida contra una persona sobre la base del seu sexe o gènere, que té com a resultat un dany o sofriment físic, sexual, o psicològic, així com l'amenaça, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, que impacta de manera negativa la identitat i el benestar social. Hi ha diferents tipus de violència: sexual, psicològica, laboral, vicària, simbòlica, patrimonial, econòmica, assetjament, mediàtica obstètrica, institucional, domèstica, verbal, entre d'altres.

Les dades publicades d’aquest any 2021 reflecteixen 955 violacions denunciades i 42 assassinats de dones en mans d’homes, de les quals 5 van ser menors d’edat. Catalunya és la comunitat autònoma amb més casos de violència de gènere, en concret de les 42 dones assassinades enguany, 8 n’han estat aquí, a Catalunya.

El 25 de novembre va ser declarat Dia internacional contra la violència de gènere durant el primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia) l'any 1981.

Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes i activistes polítiques Minerva, Patria i Maria Teresa Mirabal, van ser assassinades per la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats el 25 de novembre de 1960. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d'un barranc.

Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1999, l'ONU va donar caràcter oficial a aquesta data, va ser re-declarat amb el nom de Dia internacional contra la violència en vers la dona.

Des del meu punt de vista, la violència masclista ha estat una ideologia que ens ha perseguit des de fa moltíssims anys, degut a la societat patriarcal en la que vivim des de fa dècades. S'ha d'educar a les persones des de casa amb el suport de les escoles i de la societat, ja que si vius en un espai desestructurat, és complicat tenir una educació mínimament decent, llavors es necessita que les escoles i la societat suporti una mica aquests valors.

S'han d'evitar els acudits masclistes, el xiular a doner pel carrer, cosificar a les dones per la roba que porten, etc. No ens hem de callar davant d'aquestes actituds perquè son micromasclismes als que estem tant acostumats que no sabem que estan malament. 

També hem de tenir en compte la sororitat. La sororitat és un lligam estret entre dones basat en el feminisme, és a dir, el suport entre les dones. La societat patriarcal i la pertorbació dels medis de comunicació ens projecte una manera errònia de com hem de ser entre les dones, i cal recordar sempre que estem juntes en aquesta lluita, no som enemigues.

El patriarcat és el major virus existent, la violència de gènere és un fet, mai han estat casos aïllats. NO ÉS NO.

Des del meu punt de vista, aquest símbol representa la unió de les dones en la lluita contra el masclisme, representa sororitat entre les dones. Per a mi, és el poder contra el patriarcat i la violència.

Aquesta banera és la que representa el major numero d'inclusió de gèneres. Així com la mateixa humanitat, la bandera LGBT ha anat canviant per adaptar-se a noves inclusions per advocar per la veritable igualtat a tota comunitat; per això s'ha redissenyat una nova que suma colors. Una nova bandera de Pride que ara inclou més interseccionalitats, aquest disseny no és només el clàssic arc de San Martí, sinó que és una edició amb més espectres de gèneres i sexualitats. 

La bandera original va ser dissenyada el 1978 per Gilbert Baker per a marxa d'orgull a San Francisco, un artista activista que va crear aquesta unió de colors per representar la comunitat amb un significat per to: vermell per vida, taronja per salut, groc com el sol, verd és la naturalesa, blau és serenitat i
violeta l'esperit.

Han sorgit moltes variacions d'aquests simbòlics colors, i per ha pres popularitat per afegir cafè i negre amb intenció d'exigir igualtat racial dins i fora de la comunitat; alhora el negre és una referència als qui viuen amb VIH. També va afegir el rosa, blanc i blau pastís que representen la comunitat trans, una de les més invisibilitzades. Amb aquests tons, esmenta dones trans, homes trans i de gènere no binari a la gamma de colors. 

Des del meu punt de vista, el feminisme és inclusió, és a dir que tots el col·lectius i gèneres estan en aquesta lluita i el feminisme també lluita contra la opressió dels col·lectius LGTBIQA+.