VIDEO DE LA MEVA VIDA

 

ESTRELLA DE DAVID

L'Estrella de David representa una estrella de sis puntes que s'ha convertit en un dels símbols més significatius del judaisme, així com símbol molt estès a la càbala i en l'ocultisme en general. 

L'Estrella significa, literalment, Escut de David però també en el passat se'n deia segell de Salomó i és l'estrella de sis puntes, que s'ha convertit en símbol del sionisme des del primer congrés de Basilea (1898) i és present a la bandera de l'Estat d'Israel juntament amb les bandes blaves del Talled.

El principal origen del símbol s'atribueix al Rei David que pel que sembla portava aquesta estrella de sis punts gravada al seu escut per al camp de batalla, malgrat que aquesta és una «anècdota» de la qual no es té evidència que fos certa.

En hebreu antic, el nom de David està format per les tres lletres, "Dalet", "Vav" i "Dalet". La lletra "Dalet" es representa en hebreu antic amb un triangle. De manera que el Rei David pel que sembla considerava la seva firma representar aquest triangle amb sis puntes, atès que la lletra del mitjà, "Vav", significa sis. A més, cadascuna de les sis puntes simbolitzaven el poder de Déu a l'univers i la seva protecció en qualsevol direcció: nord, sud, est, oest, amunt i avall.

El símbol es va fer servir durant l'era romana a Israel, però sembla que s'ha associat amb el judaisme només en els darrers segles.

Al segle XVII es va convertir en una pràctica comuna dibuixar una estrella de David fora de les sinagogues per identificar-les com mongetes; no obstant, no és clar per què es va triar aquest símbol. Avui dia, l'Estrella de David és universalment reconeguda com a símbol del judaisme. Com diem, apareix a la bandera de l'estat d'Israel i és l'equivalent israelià de la Creu Roja.

ÉS UN SÍMBOL ÚNICAMENT JUEU?

No gaire gent ho sap, però aquest símbol religiós que representa el judaisme, també ha estat utilitzat per altres persones de fe diferents al llarg de la història. Per tant, els orígens i el significat de l'estrella de David no són del tot clars. De fet, el símbol de l'estel de sis puntes també ha estat utilitzat per cristians i musulmans en diverses èpoques de la història.

A l'hinduisme, aquest símbol s'anomena «shatkona». El triangle que apunta cap amunt representa Shiva (el costat masculí de la divinitat) mentre que el triangle que apunta cap avall el representa a ell Shakti

(el seu costat femení). Per tant, aquest símbol generalment representa la fusió del masculí i el femení, o els elements de foc i aigua.

L'Estrella de David també apareix a l'arquitectura dels llocs d'adoració mormons, on simbolitza la unió del cel i la terra, amb Déu aconseguint així l'home i l'home aconseguint Déu.

ELS ATEMPTATS DEL DIA 11 DE MARÇ

ELS ANTECEDENTS DE L'11-M

L'11 de setembre del 2001 es van produir els atemptats de l'11S als Estats Units. 19 membres de la xarxa Al-Qaeda van segrestar avions comercials per ser impactats contra diversos objectius, causant la mort al voltant de 2996 persones i deixant 25000 ferits. A Espanya havien passat alguns esdeveniments relacionats amb atemptats d'aquesta naturalesa:

Amenaces:

- El desembre del 2001 a Karachi es pren la decisió d'atemptar a Espanya, ratificada el febrer del 2002 a Istanbul durant una reunió d'organitzacions gihadistes nord-africanes i aprovada pels dirigents d'al-Qaida cap a finals de l'estiu o inicis de la tardor del 2003. xarxa de l'11-M va estar connectada amb la matriu d'al-Qaida al Pakistan mitjançant Amer Azizi, adjunt al seu cap d'operacions externes i antic destacat membre de la cèl·lula d'Abu Dahdah.

- El 12 de març de 2003, Guàrdia Civil emet la nota següent: "És probable que, en part oa tot el territori nacional, no es pot descartar la comissió d'actes il·lícits de diversa índole, fins i tot de caràcter terrorista". La reitera a mitjan 2003, en els termes següents: "El suport prestat als Estats Units en la guerra contra l'Iraq implica determinats riscos. La imatge del nostre país passa de ser la d'una entitat individual a la d'un "opressor occidental" , als ulls de determinades nacions i grups extremistes".

- A finals de 2003, el Centre Nacional d'Intel·ligència emet nota informativa en què informava d'un comunicat de Bin Laden i de les amenaces d'atemptat gihadista que planava sobre Espanya.7 En el mateix sentit va informar la Comissaria General d'Informació en una nota datada el 28 de desembre de 2003, comunicant que Al-Qaida, amb un operatiu de l'organització Ansar a l'Islam, estaria reclutant extremistes islàmics a Tunísia i Algèria, per traslladar-los a Alemanya i Espanya a fi de planejar atemptats a Europa.

- El 10 de desembre de 2003, l'òrgan d'Informació d'Ajuda al Poble Iraquià (Centre de Serveis dels Muyahidin), a la llista de distribució del Global Islamic Media (GIM), a través d'internet, difon un document on aconsella atemptar contra Espanya.

LA FOTO DE LES AÇORES

Trio de las Açores va ser una expressió utilitzada per la premsa espanyola en el context de la guerra de l'Iraq de 2003-2011, per referir-se als llavors màxims mandataris dels Estats Units (George W. Bush), Regne Unit (Tony Blair) i Espanya (José María Aznar), en al·lusió a la Cimera de les Açores que aquests governants van celebrar a aquelles illes el 15 de març de 2003.

A la Cimera de les Açores es va adoptar la decisió de llançar un ultimàtum de 24 hores al règim iraquià encapçalat per Saddam Hussein per al seu desarmament, sota amenaça de declaració de guerra. A Espanya la cimera de les Açores va ser molt criticada i, segons alguns experts, va suposar un punt d'inflexió que va marcar l'inici de la caiguda del PP, que s'accentuaria encara més amb l'11-M.

L'ultimàtum finalment va desembocar en la invasió de l'Iraq (Operació Llibertat Iraquiana) per una coalició internacional de països sense el suport explícit de l'Organització de les Nacions Unides, encara que es van emparar a la Resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides número 1441, 1483 i 1511.

En aquesta imatge, José María Aznar va plantar els peus sobre la taula i li va dir al món que ell i la seva Espanya -no la que va sortir massivament al carrer per contradir-lo- s'apuntaven amb arrogància a una de les aventures de guerra més ruïnes de les últimes dècades. La famosa foto de les Açores, en què Aznar imitava el gest de George Bush, es va convertir en el símbol de l'inici de la guerra de l'Iraq. El conflicte es va fonamentar sobre la mentida de les armes de destrucció massiva i es va construir sobre un despropòsit de barbàrie que va enfonsar l'Iraq en una espiral de misèria i violència en què, anys més tard, encara continua atrapat.

"Aquí i allà, pau". Aquest va ser el missatge més repetit a les manifestacions del 2007 a Madrid, que van congregar desenes de milers de persones per protestar per la invasió de l'Iraq, de la qual fa 19 anys. La marxa va concloure amb l'exigència al trio de les Açores -Bush, Blair i Aznar- que demanès perdó a les víctimes de l'ocupació. Acabat l'acte, nombroses persones van dipositar flors al monument d'Atocha per les víctimes de l'11-M. "Perquè els que van morir fa tres anys a Madrid segueixen morint cada dia mentre no s'acabi la guerra de l'Iraq". Quatre anys i més de 600.000 morts després que s'iniciés l'ocupació de l'Iraq, desenes de milers de persones van tornar a sortir als carrers de les principals ciutats d'Espanya per repetir un missatge: No a la guerra.

QUÈ VA SIGNIFICAR PELO MÓN L'11-S?

Desastres polítics i militars:

L'11-S es definia com un acte de guerra al món civilitzat; i per tant, calia actuar ipso facto.

Al país es van crear noves institucions com el Ministeri de l'Interior i es van aprovar lleis sota la Patriot Act, que atorgaven més poder a l'executiu republicà per combatre el terror, que, al seu torn, va concedir competències a la CIA per a un control gairebé total. població (espionatge interior) i d'altres Estats. El Títol II de la dita Llei així ho permetia. És a dir, una llei domèstica amb abast global que avui encara perdura. El 2011, el president i el Senat van estendre fins al 2015 el permís d'espionatge i escoltes telefòniques sota la necessitat de perseguir els “llops solitaris”, permetent, una vegada més, la intromissió a la privadesa de forma legal. A més, es va filtrar informació contrastada per l'exanalista de la CIA Edward Snowden, on es revelava la col·laboració de companyies telefòniques i d'Internet, així com l'espionatge a líders polítics com Angela Merkel; cosa que va suposar una gran indignació a nivell internacional.

També es va augmentar la vigilància a la frontera amb Mèxic, es va incrementar el pressupost militar i es va revisar la doctrina nuclear, permetent l'ús de l'arma nuclear sobre qualsevol estat patrocinador o amic del terrorisme. Es va sobreposar la seguretat nacional als drets constitucionals de la ciutadania. Fora de les seves fronteres, van reforçar les relacions amb altres Estats, especialment amb els règims àrabs moderats (principals objectius d'aquests grups terroristes), van crear presons secretes arreu del món (Guantánamo) i van col·laborar amb la comunitat internacional.

El poder militar nord-americà havia aconseguit acabar amb el comunisme, estaven preparats per combatre, i així ho van fer veure al món. Però ja no servien les mateixes tàctiques, havien de treballar sota la defensa anticipatòria, tant de forma legítima (pre-emptive operation) com il·legítima (preventive war). Doncs, segons el seu plantejament, a un atacant potencial no se'l pot persuadir ni dissuadir. I com que víctimes tenien dret a fer-ho, ja es vulnerés el dret internacional o el que calgués.

Van reforçar el seu unilateralisme davant d'una Europa que, per experiència històrica, renegava de la guerra i que, a més, ja havia deixat en mans nord-americanes la seva defensa feia 50 anys amb la capitania de l'OTAN; i davant d'una Organització de Nacions Unides que tampoc no els recolzava i que acabaria afeblint-se. Comença aquí la pacificació i democratització nord-americana.

L'11-S va tenir nombroses conseqüències polítiques i militars a nivell global, més enllà del cost devastador en termes humans. Tot i això, malgrat el que es pugui pensar inicialment, els seus efectes econòmics no van ser excessivament greus en comparació dels viscuts després de la crisi financera del 2008 o l'esclat de la pandèmia de COVID-19.

Desastres econòmics:

L'economia nord-americana ja patia les seqüeles de la punxada de la bombolla de les puntcom que va esclatar a mitjans del 2000 i els atacs terroristes van afegir un dany addicional per a l'economia nord-americana.

El primer impacte es va notar als índexs borsaris de Nova York per la febre de vendes a causa del pànic. La caiguda va ser tan gran que les autoritats van haver de suspendre les cotitzacions fins al 17 de setembre, el tancament més llarg des de la Gran Depressió.

Les empreses les accions de les quals van patir les principals caigudes van ser les aerolínies, amb caigudes del 40% (entre elles American Airlines i United Airlines, els avions dels quals van impactar contra les torres), i les asseguradores. Tot i això, els mercats de valors nord-americans es van recuperar ràpidament, ja que al novembre van tornar a nivells previs a l'atemptat.

L'atac a les Torres Bessones va ser un cop dur per a les empreses que hi tenien les oficines, però també per als petits comerços localitzats a Manhattan a prop del Pentàgon. A més, a Nova York l'activitat turística i l'ocupació hotelera es va situar per sota del 40% les setmanes següents.

LA RELACIÓ ENTRE ELS ATEMPTATS I AMB LES MONEDES

A l'atemptat de Nova York de l'11S es donen vint-i-tres coincidències descobertes.. D'entre aquestes coincidències destaquem les següents:

- Visualment les dues torres bessones semblaven un 11.

- Nova York és l'estat número 11.

- Les torres tenien 110 plantes cadascuna.

- L'11 és el dia 254 del calendari i les seves xifres sumen 11.

- Transcorregut l'11 de setembre, queden 111 dies per concloure l'any.

- El primer avió estavellat contra les torres era el vol número 11.

- Aquest vol 11 portava 92 passatgers i les dues xifres sumen 11.

- El segon avió transportava 65 passatgers i la suma de les seves xifres també en dóna 11.

- L'atemptat va passar l'11/9, la suma de les quals xifres dóna 11. 

- El dia dels atemptats coincideix amb el número d'emergència de la policia nord-americana, és a dir, 911. 

- El total de víctimes mortals dels dos avions va ser de 254, les xifres de les quals sumen 11.

- Les xifres de la data de l'atemptat de Madrid sumen 11: 11.3.2004.

- Els atemptats de Madrid van passar 911 dies després dels de Nova York. 

- El nombre de víctimes mortals a l'atemptat de Madrid va ser de 191, les xifres de les quals sumen 11.

- A l'atemptat de Londres van morir 56 persones, xifres que sumes 11. Encara que les coincidències impossibles de ser planejades van ser la G, H, K , N i O.

Així, en el cas del dòlar ($) es pot veure la S ratllada per dues barres, cosa que deixaria en evidència un 11-S. Per veure la data de l'atemptat a Madrid, caldria inclinar el símbol de l'euro (€) perquè aparegui
un 11-M. Ara, en el cas dels atemptats a Londres, caldria girar completament el símbol de la lliura (£) per veure la data: 7-J.

QUARESMA, CARNAVAL I SETMANA SANTA

CARNAVAL; el seu origen i les seves tradicions:

El carnestoltes és la festa pagana per excel·lència del calendari. I malgrat el seu marcat origen pagà, és una festa condicionada pel calendari litúrgic cristià catòlic, ja que marca l'inici de la Quaresma, i la preparació per a la Setmana Santa o Pasqua de Resurrecció.

Origen

Podríem rastrejar les seves primeres manifestacions a l'antiga Roma, on se celebrarien les Saturnals i altres festes en honor a déus com Baco, de caràcter orgiàstic i desenfrenat, així com amb un cert
component agrícola, que tindrien molt d'arrelament i que es mantindrien en el temps per la seva gran acceptació entre el poble.

Encara que només fos una vegada a l'any, se subvertia l'ordre social, es deixava de banda per moments l'ordre establert i s'admetrien les crítiques, sàtires i burles de personatges públics i polítics importants que la resta de l'any eren venerats i respectats sota pena de greus represàlies. Es tractava d'una festa d'arrels paganes i, com a tal, no podien faltar els sacrificis animals o el vi i altres begudes alcohòliques a dojo, així com els grans festins, l'auge dels quals es produïa just abans de donar pas al període de Quaresma.

Tradicions

Algunes de les tradicions de carnestoltes són les següents:

- L'enterrament de la sardina:

És una desfilada que parodia una processó fúnebre i que finalitza amb la crema de la sardina, símbol de l'enterrament del passat i l'arribada de la primavera i la renovació. L'enterrament de la Sardina és una
tradició comuna a la geografia espanyola i a molts països llatinoamericans. El programa de festes inclou desfilades de carrosses i crema de gran falla en forma de sardina gegant.

- Dijous gras:

Com a comiat de la carn que, recordem, segons la tradició cristiana no es pot prendre durant la Quaresma i la Setmana Santa posterior, existeix dijous gras. La festivitat, sorgida en terres castellanoaragoneses, se celebra dijous abans del carnaval com a tret de sortida de les celebracions i encara que té diferents variants el denominador comú és el mateix.

- Murgues:

A ciutats com Badajoz, Cadis o Tenerife també es desenvolupen les anomenades murgas, que no és altra cosa que un gènere teatral inspirat per les chirigotas.

- Reines de Carnaval:

A Santa Cruz de Tenerife, el punt àlgid de la celebració és l'elecció de la reina dels carnestoltes.

- Cigarró:

També a Ourense, però aquesta vegada a Verín, el Carnaval té com a protagonistes els «cigarrons», la màscara més tradicional i emblemàtica de la comarca de Monterrei.

- Guerra de formigues:

Aquí els protagonistes del carnestoltes són els peliqueiros, uns personatges que porten vestits tan elaborats com pesats, similars als dels cigars, i coronats amb una mitra al cap amb motius animals. La seva tasca és recórrer els carrers amb un fuet o fusta amb què assoten tots aquells que no es disfressen de carnaval.

- Solta de la Mussona:

El Carnaval d'Àguiles és, juntament amb els de Tenerife i Cadis, els únics de tot Espanya que estan considerats com a Festa d'Interès Turístic Internacional.

- Corneli Zorrilla Carnaval:

El de Bielsa, a Osca, és un dels carnestoltes més coneguts d'Aragó. Aquí, per sobre de tots, destaca Corneli Zorrilla Carnaval, un personatge de palla que, cada any, ressuscita coincidint amb aquestes celebracions. Després de ser penjat a la façana de l'ajuntament durant tot el carnestoltes, és jutjat i, per descomptat, condemnat, ja que a ell se'l culpa dels mals que succeeixin a la comarca durant tot l'any.

- Els Zamarrones:

Polaciones, a Cantàbria, ha aconseguit convertir-se en el referent regional per celebrar el carnestoltes. La mossa que rebi el sabaneig més gran serà considerada com la més afortunada del carnestoltes.

Carnavals més famosos al món:

- Rio de Janeiro

- Venecia

- Niza

- Santa Cruz de Tenerife

- Nueva Orleans

- Barranquilla

- República Dominicana

- Notting Hill

QUARESMA; el seu origen i les seves tradicions:

La quaresma és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa. Comença el dimecres de Cendra i acaba el diumenge de Pasqua.

L'objectiu de la quaresma és establir un període de reflexió i penitència en què els cristians tinguin temps de preparar-se per la celebració de pasqua. Tradicionalment també es practica dejuni i abstinència.

Origen

La duració de la quaresma té origen en el simbolisme del nombre quaranta que es tenia com a símbol de plenitud. Així, quaranta dies són els que van durar el Diluvi, els dies que van passar Moisès i Elies a la
muntanya, o els dies que va dejunar Jesús al desert. Les dates del període quaresmal varien cada any en funció de com quedi fixada la Pasqua.

Tradicions

Tradicionalment, als Països Catalans, la quaresma es representava gràficament per mitjà d'una dona vella amb set cames (que simbolitzaven les set setmanes) i amb un bacallà a la mà (a Mallorca amb una arengada o pebrot coent a la boca), a la qual s'arrencava una cama cada setmana. Se l'anomenava la Vella Quaresma o també la Bacallanera, la Sarraïna, la Patorra, etc.

Imatge de la geganta menorquina "s'Àvia Corema" ballant per la ciutat

A Menorca és tal la tradició, que es manté viva amb una figura gegantina que dansa pels carrers.

SETMANA SANTA; el seu origen i les seves tradicions:

Origen

La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià. Es tracta d'un conjunt de celebracions que tenen lloc entre el divendres abans del diumenge de Rams i el diumenge de Pasqua o, ja en el terreny de les festes populars, el dilluns de Pasqua. A través d'un vast i ric conjunt de pràctiques festives -processons, escenificacions teatrals i altres activitats litúrgiques i rituals- la comunitat cristiana recorda i recrea els darrers moments de Jesucrist a la Terra, el que hom coneix com a la Passió, Mort i Resurrecció. És a dir, des que Jesús arriba a Jerusalem procedent del desert i ja proclamat Salvador, fins que és processat, mort clavat a la creu, enterrat i fins que ressuscita.

Tradicions

- Diumenge de Rams:

Com en la majoria de tradicions cristianes, en aquesta també s’han adaptat antics rituals, en aquest cas el del despertar de la natura adormida durant l’hivern.

- Dijous Sant:

Commemora el Sant Sopar, el darrer sopar de Jesucrist amb els seus deixebles abans que el traís Judes i l’entregués per ser crucificat. També, en alguns municipis, se celebra la Dansa de la Mort, una dansa d’origen medieval.

- Dissabte Sant:

Antigament s’anomenava Dissabte de Glòria i es celebrava la Vetlla al matí, tot esperant la resurrecció de Crist.

- Dilluns de Pasqua

La festa també es trasllada a nombroses ermites i santuaris a l’aire lliure.

PER QUÈ CANVIA LA DATA DE SETMANA SANTA CADA ANY?

Les dates de la Setmana Santa es calculen en funció del calendari lunar. D'aquesta manera, la Setmana Santa sempre se celebra en funció del diumenge de resurrecció que correspondrà al següent diumenge després de la primera lluna plena de primavera. És per això que les dates de la Setmana Santa no s'ajusten tots els anys de la mateixa manera, perquè els cicles lunars no tenen la mateixa periodicitat que el solar.

La raó d'aquest desajust és deguda a diverses raons. Una és que l'equinocci de primavera se situa entre els dies 19 i 21 de març a l'hemisferi nord, però tampoc en una data fixa. Com sabem, la Terra triga 365 dies i sis hores a fer una volta completa al Sol aproximadament, així que el moviment de translació no coincideix amb el calendari gregorià que utilitzem habitualment. Per corregir això, cada quatre anys se suma un dia al calendari en què coneixem com a anys de traspàs.

Un cop sabem quan és la primavera, encara que d'una forma sempre aproximada se situa el dia 21 de març, podem calcular la següent lluna plena. I és aquí on es produeixen les principals diferències any contra any, ja que les llunes plenes succeeixen cada 29,5 dies aproximadament