L'Advent és el primer període de l'any litúrgic cristià, que consisteix en un temps de preparació espiritual per a la celebració del naixement de Jesús.
La paraula 'advent' prové del llatí i vol dir 'arribada'. En el cristianisme, l'advent s'associa amb la doble vinguda de Jesucrist: la primera, fet home i nat de la Verge Maria, se celebra el 25 de desembre. La segona serà “amb glòria, per judicar els vius i els morts” al final dels temps. L’advent, doncs, és preparació joiosa per Nadal i temps per considerar que la nostra vida es projecta més enllà de l’estada terrenal.
La seva durada sol ser de 22 a 28 dies, atès que l'integren necessàriament els quatre diumenges més
pròxims a la festivitat de la Nativitat (celebració litúrgica del Nadal) però, en el cas de l'Església ortodoxa, l'Advent s'estén per 40 dies, des del 28 de novembre fins al 6 de gener.
Els fidels cristians consideren l'Advent com un temps de pregària i de reflexió caracteritzat per l'espera vigilant (és a dir, temps d'esperança i de vigília), de penediment, de perdó i d'alegria. A l'Església ortodoxa, l'Advent inclou com a nota particular una abstinència estricta de certs aliments, que es torna en un dejuni estricte (conegut com el dejuni de la Nativitat) en el cas de l'Església ortodoxa copta, entre d'altres.
Amb particularitats litúrgiques pròpies, pràcticament totes les Esglésies cristianes històriques celebren
aquest temps: l'Església catòlica apostòlica romana, l'Església catòlica apostòlica ortodoxa, la Comunió
Anglicana, les esglésies protestants (luterana, presbiteriana, metodista, morava, etc.), l'Església ortodoxa copta, entre d'altres.
Durant l'Advent, es col·loca en les esglésies i també en algunes llars una corona de branques de pi, anomenada corona d'Advent, amb quatre espelmes, una per cada diumenge d'Advent. Hi ha una petita tradició d'advent: a cadascuna d'aquestes quatre espelmes s'assigna una virtut que s'ha de millorar
durant aquesta setmana, per exemple: la primera, l'amor; la segona, la pau; la tercera, la tolerància i la
quarta, la fe.
quarta, la fe.
Els diumenges d'Advent, la família o la comunitat es reuneix entorn de la corona d'Advent. Després, es llegeix la Bíblia i es fa alguna meditació. La corona es pot portar al temple per ser beneïda pel sacerdot.
Hi ha diverses tradicions que ajuden a viure la preparació que significa l'Advent. Corones d'advent, fer el pessebre, calendaris d'advent amb una reflexió diària, decoracions nadalenques, accions de voluntariat, assajos de pastorets o pessebres vivents, recollida d'aliments i joguines, cantades de nadales... són algunes de les opcions que ajuden a viure bé aquest temps litúrgic.
El morat simbolitza la preparació espiritual: es fa servir durant l'Advent i la Quaresma. També és propi el color rosat, que es fa servir a la missa del diumenge Gaudete (el tercer d'Advent) i el diumenge Laetare (el quart de Quaresma) per indicar la proximitat de Nadal i de la Pasqua, respectivament.
LA CORONA D'ADVENT
Aquesta corona és un dels costums que els cristians viuen en apropar-se el Nadal. És formada per quatre espelmes amb branques vegetals, que es van encenent, una a una, durant les quatre setmanes que precedeixen al Nadal.
Simbologia de la corona:
- La forma circular: el cercle no té ni principi ni fi, és senyal d’eternitat.
- Les branques verdes: simbolitzen l’esperança i la vida;
- Les quatre espelmes: s’encenen d’una en una, durant els quatre diumenges d’advent. Simbolitzen la llum enmig de les tenebres: la salvació que porta Jesucrist és llum per a la vida de cada persona.
- El color vermell significa l’amor de Déu.
La corona pot ser beneïda per un sacerdot.
No hay comentarios:
Publicar un comentario