25 DE NOVEMBRE

La violència de gènere és qualsevol tipus de violència exercida contra una persona sobre la base del seu sexe o gènere, que té com a resultat un dany o sofriment físic, sexual, o psicològic, així com l'amenaça, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, que impacta de manera negativa la identitat i el benestar social. Hi ha diferents tipus de violència: sexual, psicològica, laboral, vicària, simbòlica, patrimonial, econòmica, assetjament, mediàtica obstètrica, institucional, domèstica, verbal, entre d'altres.

Les dades publicades d’aquest any 2021 reflecteixen 955 violacions denunciades i 42 assassinats de dones en mans d’homes, de les quals 5 van ser menors d’edat. Catalunya és la comunitat autònoma amb més casos de violència de gènere, en concret de les 42 dones assassinades enguany, 8 n’han estat aquí, a Catalunya.

El 25 de novembre va ser declarat Dia internacional contra la violència de gènere durant el primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia) l'any 1981.

Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes i activistes polítiques Minerva, Patria i Maria Teresa Mirabal, van ser assassinades per la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats el 25 de novembre de 1960. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d'un barranc.

Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1999, l'ONU va donar caràcter oficial a aquesta data, va ser re-declarat amb el nom de Dia internacional contra la violència en vers la dona.

Des del meu punt de vista, la violència masclista ha estat una ideologia que ens ha perseguit des de fa moltíssims anys, degut a la societat patriarcal en la que vivim des de fa dècades. S'ha d'educar a les persones des de casa amb el suport de les escoles i de la societat, ja que si vius en un espai desestructurat, és complicat tenir una educació mínimament decent, llavors es necessita que les escoles i la societat suporti una mica aquests valors.

S'han d'evitar els acudits masclistes, el xiular a doner pel carrer, cosificar a les dones per la roba que porten, etc. No ens hem de callar davant d'aquestes actituds perquè son micromasclismes als que estem tant acostumats que no sabem que estan malament. 

També hem de tenir en compte la sororitat. La sororitat és un lligam estret entre dones basat en el feminisme, és a dir, el suport entre les dones. La societat patriarcal i la pertorbació dels medis de comunicació ens projecte una manera errònia de com hem de ser entre les dones, i cal recordar sempre que estem juntes en aquesta lluita, no som enemigues.

El patriarcat és el major virus existent, la violència de gènere és un fet, mai han estat casos aïllats. NO ÉS NO.

Des del meu punt de vista, aquest símbol representa la unió de les dones en la lluita contra el masclisme, representa sororitat entre les dones. Per a mi, és el poder contra el patriarcat i la violència.

Aquesta banera és la que representa el major numero d'inclusió de gèneres. Així com la mateixa humanitat, la bandera LGBT ha anat canviant per adaptar-se a noves inclusions per advocar per la veritable igualtat a tota comunitat; per això s'ha redissenyat una nova que suma colors. Una nova bandera de Pride que ara inclou més interseccionalitats, aquest disseny no és només el clàssic arc de San Martí, sinó que és una edició amb més espectres de gèneres i sexualitats. 

La bandera original va ser dissenyada el 1978 per Gilbert Baker per a marxa d'orgull a San Francisco, un artista activista que va crear aquesta unió de colors per representar la comunitat amb un significat per to: vermell per vida, taronja per salut, groc com el sol, verd és la naturalesa, blau és serenitat i
violeta l'esperit.

Han sorgit moltes variacions d'aquests simbòlics colors, i per ha pres popularitat per afegir cafè i negre amb intenció d'exigir igualtat racial dins i fora de la comunitat; alhora el negre és una referència als qui viuen amb VIH. També va afegir el rosa, blanc i blau pastís que representen la comunitat trans, una de les més invisibilitzades. Amb aquests tons, esmenta dones trans, homes trans i de gènere no binari a la gamma de colors. 

Des del meu punt de vista, el feminisme és inclusió, és a dir que tots el col·lectius i gèneres estan en aquesta lluita i el feminisme també lluita contra la opressió dels col·lectius LGTBIQA+.

EL CALENDARI LITÚRGIC

El calendari o any litúrgic és el nom que rep l'organització dels diversos temps i solemnitats durant l'any a les Esglésies cristianes, com a forma de celebrar la història de la salvació.

El calendari litúrgic sempre ha estat format pel conjunt de festes observades per l'església, disposades els dies propis de l'any. Ara bé, algunes festes no han tingut mai un dia fix. Són les anomenades festes movibles, que varien cada any juntament amb la solemnitat de la pasqua, de la qual depenen. Les festes fixes se celebren cada any el mateix dia del mes, llevat de trasllat accidental.

L’any litúrgic s’inicia amb el temps d’Advent, que comença el diumenge següent a la festa de Crist Rei.

L'Advent és un temps que dura quatre diumenges per preparar el naixement del fill de Déu. Després, el temps de Nadal s'allarga des del 25 de desembre, festa del naixement de Jesús a Betlem, fins a la celebració del Baptisme del Senyor. L'endemà comença la celebració de la festa del Baptisme del Senyor i perdura fins al dimecres de Cendra. Posteriorment, la quaresma és un temps de penitència que s'inicia amb el dimecres de Cendra i consta de 6 diumenges amb les seves corresponents setmanes. El temps de Setmana Santa comença amb el Diumenge de Rams i acaba el dissabte anterior a la Pasqua de Resurrecció, són els dies de la passió i mort de Jesús a la Creu. Més tard, la Pasqua comença el diumenge de Resurrecció, una festa mòbil que sempre se celebra el diumenge posterior al primer pleniluni de l'equinocci de primavera. Comprèn 7 setmanes i finalitza amb el diumenge de Pentecosta, també conegut com a Pasqua Granada. I, finalment, el temps de durant l'any es reprèn l'endemà de la festa de Pentecosta i dura fins al final de l’any litúrgic.

La casulla és la vestidura que el sacerdot es revesteix per sobre de l'Alba i l'Estola, a manera de capa o mantell ampli, oberta pels costats i amb un forat per al cap. La casulla és la vestidura que caracteritza el que presideix l'Eucaristia.
En el catolicisme apostòlic romà, s'entén que aquesta vestidura simbolitza la caritat i permet cobrir els pecats. A més, com que es recolza sobre les espatlles, representa el jou suau de Déu.

El significat dels colors litúrgics: 

- El color blanc expressa alegria i puresa, s'utilitza al Baptisme, la Confirmació, l'Eucaristia, el Matrimoni, a les festes de la Verge i dels sants que no van vessar sang, i en l'enterrament dels nens.

- El color vermell és el color de la sang i del foc, es porta a les misses de l'Esperit Sant i a les festes dels màrtirs.

- El color morat és signe de penitència i austeritat, s'empra durant l'Advent, la Quaresma, les Vigílies i el dia dels Sants Innocents. També s'usa a l'administració de l'Extremunció.

- El color verd és símbol d'esperança, els sacerdots l'utilitzen el diumenge després d'Epifania i a la Pentecosta.

QUÉ BELLO ES VIVIR

La història, que parla de valors socials i morals, permet reflexionar sobre la seva importància i rellevància, tenint al centre de la narrativa George Bailey, un home que està a punt de suïcidar-se la nit de Nadal a causa de les pressions que pateix a la seva vida i que ho tenen en un punt extrem de desesperació. Per ajudar-lo a posar les seves decisions en perspectiva, del cel envien un àngel guardià, que repassa aquells esdeveniments importants, significatius, que van anar modelant George com a persona i l'han encaminat a convertir-se en l'home que és.

Tot comença des de la infantesa del protagonista i planteja com petits detalls poden arribar a convertir-se en grans moments, amb un impacte important a la vida d'aquells que el van viure. George de nen, per exemple, evita que l'equivocació amb un medicament que el seu cap envia a una família amb un nen malalt acabi provocant la mort del petit. George no fa més que notar l'error en allò que semblava una decisió senzilla, dir el que sap, però també difícil, contradir una persona gran; però l'impacte de les seves accions va més enllà del que passa a l'instant i acaba salvant no una, sinó dues persones pel camí.

Ell pensa que les seves eleccions li han portat mala fortuna, però també li han portat coses bones, cosa que de moment sembla oblidar, perquè així és la vida, resultant del que anhelem, volem, desitgem, però igual del que desitgen, anhelen i busquen les altres persones amb qui interactuem, perquè les decisions de qualsevol tipus poden generar beneficis i prejudicis simultàniament; perquè si hagués triat deixar l'empresa, el seu germà no hauria anat mai a estudiar a la universitat i llavors, potser, no hauria fet les gestes que va fer. Si George hagués deixat l'empresa i aquesta hagués tancat, no hi hauria hagut ningú que ajudés la gent necessitada i els permetés prosperar com a comunitat; George no hauria conegut la seva dona, no s'hi hauria casat i no haurien format junts la família que són.

El que aquest home llavors ha d'entendre és que les ensopegades són necessàries per aprendre, per aixecar-se, per tornar-ho a intentar; perquè la seva segona oportunitat no és tornar al passat i fer les coses diferents, sinó descobrir l'impacte de les seves decisions a l'aquí i ara, aprendre a bregar amb les conseqüències dels seus actes. Així ho fa veure Clarence, l'àngel enviat a ajudar-lo i qui mostra a George com seria el món si ell mai no hagués existit: què seria de la gent que va confiar i es va recolzar en ell, què seria de la seva família i d'aquells amb els qui en algun punt va coincidir. “La vida de cada home afecta moltes vides”, diu Clarence.

El relat no només parla de la importància de fer el que és correcte o que les bones accions porten també coses bones (una bona acció recompensada), sinó que recalca com moltes vegades aquestes accions i decisions impliquen sacrificis. George, gràcies a l'escenari que li presenta Clarence, s'ha d'adonar que hi ha moltes maneres de complir somnis, perquè aquests somnis canvien i evolucionen. Ell se sent atrapat a les injustícies d'un món que creu, o considera, li ha fallat, i pensa que ha hagut de renunciar als seus somnis producte de les desigualtats del món, específicament l'economia, que es desgasta per un sistema capitalista que comença a pressionar amb el seu poder les classes més baixes.

George s'embranca llavors en allò que potencialment ha perdut, en lloc de valorar el que té. La seva decisió de canviar una oportunitat per una altra implica evolucionar com a persona i modificar aquestes expectatives de vida que espera per a si mateix, perquè ell mateix ja no és la mateixa persona que va ser fa 10 o 20 anys enrere, perquè el món tampoc és el mateix i ho que pot esperar o desitjar del seu futur ha dadaptar-se a la vida que està vivint ara.

La seva lliçó més important serà aprendre a apreciar els petits detalls, aquells on recau la felicitat, i agrair pel que ha aconseguit, donar-se per satisfet amb els seus èxits personals i familiars, cosa que només és possible si es permet enfocar-se als triomfs, no a les caigudes. “Vull tornar a viure”, diu George una vegada que ha entès el missatge, centrant-se per fi no en l'ombra del que va poder ser, sinó en la vàlua de qui sí que és, una persona bondadosa i amable que amb les seves accions (donant l'exemple), valors, suport i solidaritat cap als altres (negant així l'individualisme egoista propi del ciutadà capitalista mitjà, a favor del bé comú), també s'ajuda a créixer, intel·lectualment i emocionalment.

No hi ha una vida perfecta o imperfecta, i mentre George mira com altres viuen els seus propis somnis, triomfen o fracassen, ell mateix es pregunta què és el que ha fet amb la seva vida. No hi ha res de dolent

en això, al contrari, el problema és fixar-se en les desventures acumulades i explotar en ira o tristesa només perquè aquell moment de reflexió, de qüestionar el món i les decisions pròpies, no va ser una cosa que es fes alhora. . George va començar a viure el dia a dia per inèrcia, quedant-se dins amb les penes, en lloc de deixar-les sortir al moment. No es tracta d'ignorar els problemes o fer-los menys, sinó,
a més d'aprendre'n, quedar-se amb la lliçó implícita, no pas malgrat l'infortuni.

Des del meu punt de vista, les decisions donen forma a la vida, perquè el que es tria obre i tanca portes, donen curs a camins que van modelant el present i el futur de les persones, però, a més, una decisió també té ressò en la vida d'aquells als que afecta directament i indirectament, o el que és el mateix, allò que una persona fa o deixa de fer-hi repercuteix, com en els qui l'envolten, família, feina i fins i tot comunitat.

Símbols: 

Per a mi la meva família es un aspecte molt important ja que són la raó de la meva felicitat i les persones per les quals donaria la meva vida. Són les persones que millor em fan sentir i amb les que puc ser jo sense cap por. No només són els meus pares i germà, sinó també els meus avis, els meus tiets i tietes i els meus cosins i cosines, cada vegada que estic amb ells em sento genial i són les persones que més em fan somriure, gracies a totes les coses que m'han ensenyat, sóc com sóc ara mateix. Els hi dec la vida.

LA VIDA I LA MORT

LA VIDA és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre. Aquest article es refereix al significat de la paraula en les ciències de la vida. Es considera la vida el primer dret humà, al qual se supediten tots els altres.

Hi han diferents tipus de vida: 

-La vida des de la filosofia és el conjunt d'experiències. Dins aquesta concepció la vida no pot ser entesa per les altres disciplines ja que és una cosa que esdevé, passa als éssers vius, és per això que no pot ser definida a ciència exacta

- La vida a la psicologia és l'estat d'activitat dels éssers orgànics i la força interna que permet obrar a aquell que la posseeix. Una altra manera d'interpretar la vida està vinculada a la capacitat d'un ésser físic d'administrar els recursos interns per adaptar-se als canvis que es produeixen en el seu medi.

- La vida des de la biologia és la capacitat de néixer, créixer, reproduir-se i morir. ... En aquest sentit, la vida és allò que distingeix homes, animals i plantes, per exemple, dels objectes com una roca o una taula.

Per a mi, la vida és la llibertat de fer el que vulguis i quan vulguis, que ets lliure de prendre les decisions que t'afectin directa i indirectament, que has de donar importància a les coses que valen la pena de viure, que cada segon que visquem ho hem de gaudir al màxim perquè no sabem què passarà després. Cal intentar complir les metes que et proposes per aprofitar al màxim de la vida. 

LA MORT sol considerar-se com la separació del cos i l'ànima. Per tant, la mort implicaria el final de la vida física, però no de l'existència.

Des del meu punt de vista la mort és acabar amb la vida, finalitzar amb aquesta llibertat de l'ànima. A nivell de sentiments, és una sensació de dolor, que la persona que mor no ho sent però les persones que l'envolten, si.

Símbols de la vida:

Per a mi la vida és l'eternitat. La vida és l'inici i el final d'una etapa. Jo associo l'infinit pel fet que no es pot determinar ni el principi ni la fi del símbol, ja que tot està connectat. Em representa perquè 

Per a mi la vida és llibertat, el fet de sentir que pots ser lliure de fer el que vulguis i quan vulguis. És viure sent amo de les teves decisions. Per a mi la llibertat està molt connectada a l'aprofitament de la vida.

Símbols de la mort:

La famosa "luz al final del túnel" per a mi representa part de la mort i part de la vida. Part de la mort perquè representa que tot és fosc i que això et porta a la mort, i part de la vida ja que la llum del final representa una nova vida que t'està esperant després de la mort. És a dir, la reencarnació.

El blanc és un color molt emprat al moment de triar flors, això es deu no només a la seva gran bellesa sinó també al que representa, essent una alternativa meravellosa per decorar degut a la facilitat per
combinar-se amb altres tons i adaptar-se a l'espai. Guarden una estreta relació amb la mort representant tota la puresa existent a la vida del difunt i la llum que requereix perquè la seva ànima arribi a la pau eterna. Per a mi és una flor molt representant ja que cada any, l'1 de novembre vaig amb la meva família al cementiri a portar-li flors a un familiar i sempre són d'aquest color.