LA CASTANYADA
La Castanyada és una festa popular dels Països Catalans, especialment a Catalunya. Se celebra el dia de Tots Sants, si bé darrerament és freqüent desplaçar-ne la celebració a la vigília d'aquesta diada, el vespre del 31 d'octubre.
Sempre hi ha una llegenda darrere de cada tradició. Si ja coneixem l'origen de Halloween, si parlem de la Castanyada una de les teories explica que, abans que es comencés a celebrar Tots Sants, les famílies es reunien al voltant del foc per vetllar els difunts. Per a fer-ho, s'aprovisionaven dels aliments més típics de la tardor com els moniatos i les castanyes, que cuinaven al foc amb moscatell mentre resaven.
Una altra llegenda explica que durant la nit del 31 d'octubre a l'1 de novembre els campaners no deixaven de repicar les campanes perquè totes les famílies recordessin que havien de resar per l'ànima dels seus éssers estimats difunts. Quan descansaven, recuperaven forces menjant el que la ciutadania els portava, que normalment eren castanyes, els primers fruits de la tardor.
I la castanyera d'on ve?
Si hi ha alguna protagonista indiscutible d'aquesta festivitat és la Castanyera, una figura tradicional representada per una vella vestida amb una faldilla llarga i un mocador als cabells, que torra castanyes davant d'una brasa per vendre-les en paperines de paper de diari. Avui en dia, el costum de vendre castanyes als carrers segueix vigent i és un clar símbol d'aquesta estació.
La veritat és que la recepta tradicional cada cop es modernitza més i podem trobar panellets de tots els gustos, però els més populars són els de coco, xocolata i ametlla. Tot i que no se sap exactament la història que explica la seva tradició, una de les teories més populars és que es menjaven mentre es vetllava els morts perquè proporcionaven energia i trigaven diversos dies a fer-se malbé.
(Un els possibles símbols o objectes representatius de la castanyada són els panellets, un menjar tradicional durant aquests dies. Per a mi, els panellets són un exemple clar de unió familiar, ja que a la meva família celebrem la castanyada menjant això).
HALLOWEEN
Els antics pobles celtes solien fer una gran cerimònia per commemorar «el final de la collita». Aquesta celebració es feia a finals d'octubre. Aquesta festa va ser batejada amb la paraula gaèlica de Samhain. (El significat etimològic és “el final de l'estiu”.) Això és perquè durant aquesta celebració s'acomiadaven de Lugh, déu del Sol.
Aquesta festivitat marcava el moment que els dies s'anaven fent més curts i les nits més llargues. Els celtes, igual que moltes cultures prehispàniques, creien que a Samhain els esperits dels morts tornaven a visitar el món dels mortals.
L'any cèltic concloïa el 31 d'octubre, a la tardor, la característica principal de la qual és la caiguda de les fulles. Per a ells significava la fi de la mort o la iniciació d'una nova vida. Aquest ensenyament es va propagar a través dels anys de generació en generació.
D'altra banda, la nit del 31 d'octubre també es feien rituals. Aquests tenien un caràcter purificador per acomiadar l'any.
Amb l'auge del catolicisme, aquesta festa pagana es va cristal·litzar, i va començar a anomenar-se «La Vespra de Tots Sants». La traducció en anglès és, All Hallow's Eve, d'aquí va néixer la paraula Halloween.
Amb la immigració europea als Estats Units, principalment la dels irlandesos catòlics el 1846, va arribar aquesta tradició al continent americà.
Com es celebra Halloween als Estats Units?
Si hi ha una nació que festeja Halloween en gran aquesta és els Estats Units. En aquest territori, la celebració també anomenada “Nit de Bruixes” és tota una icona cultural exportada al món sencer.
Al capvespre, els carrers de ciutats i pobles s'omplen de nens disfressats de monstres i tota mena d'éssers fantàstics que surten als carrers per demanar dolces casa per casa. En aquest acte és tradicional la frase trick or treat (truc o tracte) que els nens emeten mentre recol·lecten dolços.
Les cases, els col·legis i altres edificis s'adornen amb tota mena d'objectes al·lusius a criatures sobrenaturals com vampirs, bruixes, homes llop, morts vivents i figures icòniques del cinema de terror. No falten tampoc les imatges de tombes, cementiris, aranyes, gats i carbasses.
(Als EEUU, les carbasses amb un dibuix tenebrós, són un símbol de la celebració de Halloween).
Atraccions de Halloween
Durant el mes d'octubre, a diversos racons dels Estats Units s'organitzen atraccions tradicionals per celebrar el Halloween. Les més famoses i tradicionals són les cases embruixades, on nens, adolescents i adults recorren una terrorífica casa decorada per “sobreviure” i interactuar amb tota mena d'espants i criatures aterridores.
moro. Un cop allà, els participants han de recórrer els passadissos naturals dels blats, que arriben a grans altures, i trobar la sortida. Quan surten, els participants escullen una carbassa per tallar-la i formar-ne un rostre.
El 31 d'octubre a la nit, als països de cultura anglosaxona o d'herència cèltica, se celebra la vigília de la festa de Tots Sants, amb tota una escenografia per recordar els ancestres.
Per què es creu que Halloween va néixer als Estats Units?
L'arribada dels irlandesos als Estats Units va provocar el traspàs de les seves tradicions a l'altra banda de l'Atlàntic, on van anar evolucionant i canviant algunes de les activitats realitzades durant aquell dia. Per exemple, es va integrar més tard el costum de tallar els anomenats Jack-o'- lantern (les famoses carbasses). Aquestes procedeixen de la història de Jack, el Tacaño.
DIA DE TOTS SANTS
Tots Sants és una festa catòlica tradicional dedicada al record dels avantpassats que se celebra l'1 de novembre i que està molt lligada a la festivitat que se celebra l'endemà, la del Dia de Morts o Dia dels Difunts, el 2 de novembre.
Des de temps remots, diferents cultures i civilitzacions han celebrat una festa dedicada al record i la relació amb els difunts. Així, Tots Sants, la festa dels morts, ens arriba en un moment clau de l’any, un moment en què la mateixa natura sembla morir. La nostra festa deriva, en concret, de la festa celta dels
morts, anomenada Samhain en els llenguatges gaèlics. Eren considerats uns «temps fora del temps», entre les dues meitats de l’any, i les terres de l’altre món estaven obertes i entraven en contacte amb el món dels humans.
Malgrat la seva cristianització, la festa de Tots Sants ha conservat en el seu costumari tota una sèrie d’elements que corresponen a creences anteriors al cristianisme. Amb aquest motiu, el Papa Gregori IV va designar el dia 1 de novembre per a la seva celebració, ordenant, al mateix temps, que se la tingués com una de les festes principals de l’any litúrgic. A les acaballes del segle X es va afegir a aquesta festa una altra dedicada a pregar pels fidels difunts, fet que ha seguit perpetuant-se, i es conserva encara.
DIA DELS DIFUNTS
Al segle IV les esglésies d'orient dedicaven un record a tots els màrtirs en la litúrgia de la missa. Com altres festes va passar a Occident en temps de Bonifaci IV, sent dedicada als sants, als màrtirs i a la Verge. Va ser al voltant de l'any 1000, quan Odiló, abat de Cluny, instituí la festa dels Fidels difuntis o de les Ànimes, ordenant que la primera de les dues misses previstes en tots els convents de l'orde de Cluny, estigués dedicada als morts. El conjunt d'abadies associades a la casa mare elaboraven una llista dels monjos morts per rememorar-los en els oficis i altres pregàries buscant sempre la intercessió divina, ja elles van anant afegint els noms dels benefactors laics, reis i magnats, per a els quals també es requeria benaurances terrenals o la salvació eterna.
Des del segle IX, l'espai sagrat de les esglésies i les oracions dels sacerdots es van fer imprescindibles per a les sepultures, a causa de l'arrelament que estava agafant aquesta nova costum cristiana, al temps que desapareixien els enterraments sota el subsòl, a la porta oa la entrada dels domicilis familiars, pràctiques ancestrals vigent fins molt després a la Catalunya medieval i algunes zones de Galícia.
La creença popular que l'1 de novembre estava dedicat a celebrar l'onomàstica de tots els sants, davant el calendari oficial que només pretenia recordar a aquells que no tenien una festa especial, va facilitar la difusió de la idea que el matí del dia estava dedicat als vius i la tarda als morts, avançant, en molts llocs, la commemoració dels Difunts a la vigília. De totes maneres la visita als cementiris i l'ofrena de flors a les tombes dels familiars característiques de qualssevol dels dos dies hi ha estat associada, durant molt de temps, a certes formes de costumisme veïnal, com és l'estrena de peces d'abric, l'aparició de castanyeres als carrers o la venda de dolços característics, com els "panellets de mort" o els "ossets de sant", que omplen els aparadors de les pastisseries.
Tradicions
Les tradicions d'aquest dia estan íntimament connectades amb les existents durant el Dia de Tots Sants, i com a aquest dia les tradicions són prou versemblants en un ample espectre geogràfic. Encara que aquest dia està més relacionat amb les pregàries per les ànimes dels difunts de la família i els altars familiars amb lluminàries.
