PLANTA 4ª

Aquesta pel·lícula anomenada "Planta 4ª", de l'any 2003, explica la història d'un grup d'adolescents ingressats en un hospital on conviuen amb el càncer ossi, situació a la qual s'enfronta amb coratge i il·lusió de viure. Amb l'ajuda de l'amistat i l'humor van superant dia a dia la batalla a la malaltia.

Al llarg de la pel·lícula, es desenvolupa una historia en la qual un grup de tres amics (Miguel Ángel, Izan, Dani i Pepino), "Los Pelones" pateixen de càncer i convivien a la planta de traumatologia d'un hospital. Mentre que va passant la pel·lícula te n'adones de com ells creen una realitat diferent dins d'aquell hospital per a poder fer la seva estada més alegre i més fàcil de superar. Per les nits sortien a donar voltes per l'hospital i de vegades anaven a la sala de manteniment a veure al responsable de manteniment, Alfredo, que els fa raps per què així puguin passar una estona divertida. L'Alfredo, també els hi promet un poster d'Estopa firmat que mai no els hi arriba. 

En Pepino acaba anant "al Pabellón" que és on es feia la quimio i finalment, en una de les bronques d'un metge al Miguel Ángel, l'Izan i en Dani, els hi acaben dient de mala manera que ha mort.

Un dia apareix en Jorge, un futur amic el qual encara no sabia si tenia càncer o no i que per por, sentia que si no feia cas al lloc on estava, aquella situació acabaria abans. Durant la seva estança a l'hospital, es va unir al grup d'amics i es van dedicar a passar-s'ho bé tot el temps que van poder. Sort per a ell que finalment no patia aquesta malaltia i al final va abandonar l'hospital.

Una nit, quan estaven fent un tomb, en Dani va anar-se abans a dormir i va conèixer a una noia de la planta sis, Gloria, de psiquiatria, i van fer-se "amics". Després d'anar varies nits, van començar a agafar més confiança i finalment van acabar sent una mena de parella més seria.

Al final de la pel·lícula apareix Estopa i fan un concert per a tots els nens i nenes de l'hospital com a sorpresa. 

Per a mi, el personatge més sorprenent i que té un transfós més curiós és en Miguel Ángel. Jo crec que intenta amagar el seu patiment darrere d'una cuirassa de noi dur que no té sentiments, però realment és el més sensible i el que més sofreix la situació. 

La sèrie "Polseres Vermelles" està inspirada en aquesta pel·lícula.

Des del meu punt de vista, és una pel·lícula molt inspiradora la qual et fa reflexionar sobre que de vegades no som conscients de lo afortunat que podem arribar a es, ja que hi ha molta gent que pateix malalties terminals i moltes altres coses i no s'estan queixant.

Veure aquesta pel·lícula m'ha fet reviure sentiments de quan la meva àvia va estar ingressada a l'hospital durant quasi bé cinc mesos. Van ser un mesos molt difícils i durs per a tota la meva família i per a ella també, tot i que estava en coma. Llavors, no em puc arribar a imaginar la dificultat d'estar ingressat a un hospital i, a més, ser conscient de la situació.

M'he adonat que la gent, incloent-me, es queixa molt de coses insignificants de les que no ens hauríem de queixar i les quals probablement no tenen la mateixa importància que té el càncer o altes malalties. Hauríem de ser més solidaris i de pensar més en la gent que realment ho està passant malament.

Símbols:

A la pel·lícula, porten unes polseres vermelles que representen totes les operacions a les que han estat sotmesos i que han passat. Se les deixen posades com a representació de les coses que han passat durant la seva estança a l'hospital. Per a mi, representa la unió d'aquests nens i de tot el que han passat fins a aquell dia, per demostrar-se a ells mateixos i a tothom, que per moltes operacions per les que hagin passat, que segueixen superant-les.

Aquest llaç representa un tipus de càncer, l'osteosarcoma. És un tipus de malaltia poc comuna en els adults, és a dir que majoritàriament afecta als nens. S'origina en les cèl·lules que conformen els ossos. El càncer passa quan les cèl·lules comencen a créixer sense control. Gairebé qualsevol cèl·lula de el cos pot convertir-se en càncer i propagar-se a altres parts de el cos. Jo percebo aquest símbol com a superació i poder. Aquests nens i nenes que superen aquesta malaltia són els petits guerrers i guerreres que aconsegueixen guanyar a aquesta infermetat i, des del meu punt de vista, hauria d'investigar-se molt més el càncer per a poder trobar una solució sense fer sofrir tant.

Aquest símbol Zibu representa la fe, el concepte que cada persona té dins una expressió divina. És a dir que quan ens fem amics d'altres persones, honorem les qualitats divines d'aquesta persona. A el mateix temps, ella reflecteix les nostres pròpies qualitats divines com un mirall. Des del meu punt de vista, la fe es molt necessària per a superar els problemes que et posa la vida, sobretot en el cas d'aquesta pel·lícula, has de tenir molta fe i creure en tu mateix per a superar la malaltia.