VIDEO SANT BOI

SANT BOI

LA HISTÒRIA DE SANT BOI:

Època Romana: Les primeres restes humanes al territori que avui dia ocupa la ciutat de Sant Baudili daten del segle VI a. D´aquesta època ens han quedat les termes romanes. C. fabricava i comercialitzava àmfores amb vi, trobades fins i tot a Roma.

Època Medieval: El domini àrab sobre el territori que avui és Catalunya es va estendre des del començament del segle VIII fins a mitjans del segle XII. El domini va concloure amb la reconquesta de Tortosa el 1149. Mentre ciutats veïnes van ser reconquerides pels cristians, formant el que es coneix com a Catalunya Vella, en quedar Sant Baudili al sud del Llobregat, va romandre algun temps més sota domini musulmà.

Edat Moderna: Ja a l'Edat Moderna, a Sant Baudili es comencen a construir nombroses masies, tant al nucli urbà existent com al camp, que actualment ha passat a ser el barri de Marianao i el barri Centre. També en aquesta època s'hi instal·la un dels primers convents dels monjos caputxins i es construeix la nova església parroquial (1752) d'estil barroc amb simplicitat neoclàssica.

Edat Contemporània / Industrial: Ja a finals del s. XIX la ciutat inicia un eixample i, per tant, la població deixa de concentrar-se en els dos nuclis urbans anteriorment esmentats. Al voltant de 1875 hi vivien al voltant de 3000 persones, i el 1900 Sant Baudili era el poble més poblat de la comarca (el Baix Llobregat) amb més de 5000 habitants. Cap a 1935 eren ja 10.000. El 1917 es va construir la primera fàbrica d'importància, també es va fer el clavegueram i la pavimentació dels carrers.

Guerra Civil: Durant la Guerra Civil la ciutat va estar en mans republicanes des del seu inici fins gairebé el final de la mateixa. El nom oficial de la ciutat va canviar de Sant Boi a Vilaboi, ja que durant la guerra a Catalunya es va pretendre eliminar qualsevol signe religiós. Durant els primers dies de la guerra a Sant Boi de Llobregat, es rumorejava d'un possible cop d'estat per part de l'exèrcit al Marroc, a banda dels rumors tot va seguir amb normalitat a la ciutat, fins que a finals de juliol del 1936 un grup d'anarquistes va incendiar l'església de la ciutat, alhora testimonis diuen que es va poder veure entre 5 i 6 columnes de fum que procedien de diferents incendis, provocats per grups anarquistes a esglésies de diverses localitats veïnes del Baix Llobregat. Per frenar l'avenç nacional és destruït un pont que connecta Sant Boi amb l'altra riba del Llobregat.

Franquisme / Restauració de la Democràcia: Durant el franquisme la ciutat es va multiplicar. Aquest gran augment de població va provocar que als anys 60 es construïssin diversos barris per acollir la immigració, que als seus inicis eren barris marginals i apartats del nucli de la població i que a dia d'avui s'han integrat a la ciutat. Però no només es van crear aquests barris, també el nucli va créixer fins a arribar a aquests barris perifèrics, construint el que avui és el barri Centre, Marianao i Vinyets-Molí Vell.

ESCUT I BANDERA DE SANT BOI

L'escut de Sant Baudili de Llobregat es defineix pel següent blasó: «Escut enrajolat: d'atzur, una campana d'argè batallada de gules. Per timbre una corona de baró.»
Va ser aprovat el 10 de desembre de 1985. La campana és el senyal tradicional de la localitat, encara que no vagi lligada a cap esdeveniment històric particular; es diu que simbolitza la campana que cridava els veïns a reunir-se a la plaça. Sant Justo Desvern, un municipi proper, també té una campana al seu escut. La corona recorda la baronia de Sant Boi, creada el 1523 per Antonio Folch de Cardona i Enríquez.

Corona de Baró: Corona amb quatre perles que representa la Baronia de Cardona a la qual pertanyia el castell de Sant Boi de Llobregat al s. XVI.

Caironat: Quadrat recolzat sobre un dels seus vèrtexs i amb una de les diagonals disposada verticalment i l'altra horitzontalment. És la forma que han de tenir els escuts dels ens locals de Catalunya 

Atzur: Fons de color blau

Campana d'argent batallada de gules: Campana de plata amb batall vermell.No existeix cap esdeveniment històric de Sant Boi associat a la campana.La campana representa el costum que es tenia a la vila: el pic de la campana congregava a reunió els vilatans.

No existeix cap esdeveniment històric de Sant Boi associat a la campana.

La campana representa el costum que es tenia a la vila: el pic de la campana congregava a reunió els vilatans.

Bandera de Sant Boi de Llobregat (província de Barcelona, Catalunya, Espanya): Rectangle de color blau, sobre el qual se superposen dos triangles, blanc i vermell. (Colors corporatius). Segons web municipal Escut i topònim, Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. La proporció del triangle vermell correspon a un terç de l'amplada de la bandera segons exemple proporcionat a la web.

MONUMENTS DE SANT BOI

BIBLIOTECA JORDI RUBIÓ I BALAGUER

La Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer és una biblioteca que juntament amb la Biblioteca Maria Amèlia Capmany són les dues biblioteques de Sant Baudili de Llobregat. Ubivada al Parc de la Muntanyeta (Parc de la Muntanyeta). Va ser inaugurada el 22 de maig de 2005. Aquesta biblioteca té una superfície de 3900 m² i és una de les més grans de Catalunya.

Rep el seu nom en honor a Jordi Rubió i Balaguer, professor, bibliotecari i investigador, va ser el director i principal impulsor de la Biblioteca de Catalunya, de l'Escola de Bibliotecàries i de la Xarxa de Biblioteques Populars.

CENTRE DE SALUT MENTAL DE SANT BOI

El centre de salut mental de Sant Baudili de Llobregat és un dels més importants d'Espanya i el més conegut de Catalunya. Aquest centre es troba entre el final de la Rambla i el barri de Ciutat Cooperativa-Molí Nou (al districte de Ciutat Cooperativa).

Aquest centre pertany a l'Ordre Hospitalària dels Germans de Sant Joan de Déu. La Caixa col·labora amb el fons social.

ERMITA DE SANT RAMÓN

Ubicada al límit dels termes municipals de Sant Boi de Llobregat i Viladecans, aquest espai religiós es va construir entre el 1885 i el 1887. És d'inspiració neo romànica i va ser construïda per Josep Estruch i Comella en memòria dels seus pares, Eulàlia Comella i Ramon Estruch i Ferrer.

TERMES DE SANT BOI

Les termes romanes es van construir a la fi del segle II a. El 1953 es van descobrir les termes. L'any 1959 la Diputació de Barcelona va promoure la construcció d'un edifici per protegir les restes, que estan molt ben conservades, considerant-se les termes més ben conservades d'Espanya i unes de les més ben conservades d'Europa. En aquest cas, les termes no eren públiques, al contrari, eren privades, cosa que significa que estaven destinades als banys personals de la família propietària d'una vila.

CAN JULIÀ, MUSEU DE SANT BOI

Can Julià és una masia del municipi de Sant Baudili de Llobregat que data del segle XVIII, construïda al centre del parc o passeig de Can Juliá.

ESGLÉSIA SANT BALDIRI

L'actual edifici de l'església, bastida sobre una església anterior, romànica i documentada des de l'any 966, és un edifici barroc acabat entre 1725 i 1752; obra costejada íntegrament pel rector Mossèn Francisco Alberti. Es va erigir sobre una antiga església romànica, de la qual actualment encara se'n conserven algunes restes. Segons sembla, l'església romànica de Sant Baudili s'havia edificat al s. XI o XII, encara que l‟existència d‟una parròquia de Sant Baldiri es documenta ja al s. X.

Des de la plaça de l'església podeu veure una panoràmica de tot el delta del Llobregat i de Barcelona sud. Aquesta església és també coneguda com la catedral del Baix Llobregat.

S'hi troba la tomba de Rafael Casanova, símbol del nacionalisme català.

La seva orientació presenta la capçalera al nord, la façana al sud i els costats laterals a est i oest. Aquesta orientació no és arbitrària i respon a dos factors fonamentals. Primerament, l'església barroca fou bastida sobre les restes d'una romànica del segle XI, aprofitant alguns dels arcs de la capçalera de la primitiva església, que s'orientava com era habitual a l'est, per travar el mur lateral oriental de la segona . En segon lloc, la primàcia de la façana com a element barroc s'adiu amb una orientació a migjorn que la il·lumina millor.

A la rectòria hi trobem un retaule de Sant Baldiri del 1448 d'estil gòtic. Restes antiga església. Es troben incorporades al mur oriental de l'actual església barroca. Aquesta orientació fa pensar que els elements podrien correspondre a la part del possible transsepte i capçalera de la primitiva església del segle XI, formada possiblement per un absis central i dos absidiols laterals a cada costat.

L'Església de Sant Baldiri està bastida sobre una anterior de la mateixa advocació, ja que és el patró de Sant Boi des de temps alt medievals. Inicialment era una església preromànica de la qual no ha pervingut res. Se sap que l'any 1040 ja es treballava a l'església romànica ja que hi ha documentat que un tal Escluva va fer una donació de vi "ad ipsa cobertura" de Sant Baldiri. Era una imponent església romànica amb coberta de fusta, que va fer les funcions de parròquia juntament amb la de Sant Pere, molt propera i que va acabar per desaparèixer a la Guerra del Francès.

En principi encara hi havia el cementiri adossat, però amb les noves lleis del segle XIX es va traslladar i es va guanyar espai per a la Plaça de l'Església. De l'església anterior se'n conserva cinc arcades de mig punt tapiades i una clau de volta del Pare Etern sota la rosassa del cor. Dels retauls que contenia només se n'ha conservat la taula central del retaule de Sant Baldiri, de Lluís Dalmau.

ESPORT

Rugbi: L'equip de rugbi de Sant Baudili Boi de Llobregat és la UE Santboiana (Unió Esportiva Santboiana, que significa 'Unió Esportiva Samboyana'). Aquest equip de rugbi va ser el primer equip de rugbi fundat a Espanya i és un dels millors de tot el país, guanyant a la Lliga d'Honor en diverses ocasions.

Així mateix, la franquícia catalana Catalunya Blaus Almogàvers ('Catalunya Blaves Almogàvers' en català), que participa a la Lliga Superibèrica, té la seu en aquest municipi, que és on juguen els seus partits com a locals.

Ciclisme: El ciclisme de la ciutat queda representat pels equips del Club Ciclista Sant Boi. Les diferents categories, des d'infantils fins a veterans, han aconseguit medalles a Campionats d'Espanya, Europa i Catalunya, així com victòries en diferents voltes per etapes de categoria júnior. La seva Escola de Ciclisme compta actualment amb 75 components, entre els 5 i els 18 anys. El Club Ciclista Sant Boi és un dels clubs amb més tradició i història de Catalunya i la seva Escola de Ciclisme ha format com a corredors diversos ciclistes que han aconseguit fer el pas al camp professional, com Antonio González, Juan Valbuena, Israel Núñez o David de la Creu.

Futbol: A la ciutat es destaca la presència de diversos clubs de futbol amb exercici a la regió catalana de les Divisions regionals de futbol d'Espanya i amb història a les Lligues de futbol d'Espanya.

Sense cap dubte el més premiat resulta ser el Ciutat Cooperativa al Municipal Dani Jarque que el 2010 va aconseguir l'ascens per competir a la Segona Divisió B d'Espanya. Actualment s'exerceix com un dels protagonistes any a any a la Territorial Preferent de Catalunya dependent de la Federació Catalana de Futbol. Altres equips que competeixen a les lligues de la Federació Catalana de Futbol són el C.D.Marianao Poblet, el Club de Futbol Ciutat Cooperativa, el Vinyets – Moli Vell i el Casablanca.

Beisbol: El Club de beisbol i softbol Sant Boi és un dels clubs més importants del país amb un total de 17 equips a les seves files. El club destaca pel seu gran creixement en els darrers 10 anys on tot just a l'inici del 2000 comptava amb 5 equips. L'equip sènior de Beisbol ha conquerit entre els seus premis més importants 2 Lligues Nacionals i 4 Copes de SM el Rei i un subcampionat d'Europa (Recopa 2007) L'equip sènior de sòftbol femení ha aconseguit guanyar 1 Lliga Nacional i 3 Copa de SM la Reina i un subcampionat d'Europa (2015).

LA SEGONA PASQUA

Temps Pascual: és un temps de goig i alegria, que s'estén 50 dies, des del diumenge de Resurrecció fins a la festa de Pentecosta, que és una antiga festa jueva que commemorava les collites, cinquanta dies després de la Pasqua, i que per a nosaltres els cristians celebra el temps en què Déu, per mitjà de l'Esperit Sant, colleix a la terra el fruit de la pasqua de Jesús.

La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu. Del punt de vista de la fe, és la festa més important del cristianisme, per bé que popularment se celebra amb molta més intensitat Nadal.

'Pasqua' prové del llatí pascha, ve del grec, paskha, que alhora deriva de l'arameu, cognat a l'hebreu (Péssah), que vol dir "pas". Pasqua Florida és una denominació popular, perquè té lloc normalment a la primeria de la primavera, època de floració. La denominació Primera Pasqua sorgeix de la necessitat de a diferenciar-la de la 'segona Pasqua' o Pasqua Granada, és a dir, la Pentecosta. 

ORIGEN:

Cristianisme: La celebració cristiana comença el diumenge de Pasqua, dia en què culmina la Setmana Santa, i s'allarga durant vuit dies (Octava de pasqua), alhora que s'enceta igualment el cicle de 50 dies del Temps de Pasqua, que va fins a la Pasqua Granada (o Pentecosta). Aquesta diada, que clou definitivament el període de la Quaresma, marca el retorn de la vida i de l'abundància, les quals triomfen inexorablement de la mort, tant a nivell simbòlic (fi de l'hivern, arribada de la primavera) com espiritual (Crist torna d'entre els morts). El dilluns immediat a la dita festa, que també és considerat festiu, s'anomena la segona festa de Pasqua.

La missa del diumenge de Pasqua és una celebració alegre, enriquida amb cants i música; els fidels reben l'aspersió baptismal amb aigua beneïda durant la Vetlla Pasqual i el capellà llegeix el passatge de l'Evangeli en què Sant Pere explica que va trobar buida la tomba de Crist, prova que aquest havia realment ressuscitat.

La Pasqua ocupa el lloc central de la fe cristiana pel seu paper fonamental i per la seva dimensió simbòlica excepcional: amb ella s'acaben la Setmana Santa i la Quaresma i comença el Temps de Pasqua, el qual culmina amb l'ascensió de Crist i l'afirmació de la nova aliança.

Judaisme: La Pasqua jueva o Pessa'h, és una celebració de la tradició jueva que commemora el pas de la Mar Roja per part dels israelites en el seu Èxode de l'antic Egipte. La Pascua jueva, remet a la noció de 'passatge', que en la tradició judaica té una doble dimensió: el passatge des de la Diàspora fins a la
Terra Promesa, i el pas de l'esclavatge a la llibertat. La Pasqua cristiana també reflecteix aquest 'passatge': el de la promesa de la vida eterna (a través de la resurrecció de la carn), així com la transició de l'antic al nou pacte.

TRADICIONS:

A part del seu abast espiritual, la Pasqua simbolitza igualment la fi de les privacions de l'hivern i, sobretot, de la quaresma, pel que, a nivell popular, enceta un període de festivitats on el menjar hi té un paper preeminent.

Als Països Catalans, les festes encetades el diumenge es prolongaven els dos dies següents, el dilluns i el dimarts, que antigament també eren festius, i anaven precedides, al Principat, del cant de les caramelles, que abans de la reforma litúrgica s'iniciaven el Dissabte de Glòria. La matinada del dia de Pasqua tenia lloc a totes les terres catalanes la processó, o les processons, de l'Encontre o Sant Trobament, consistent en dues processons, l'una amb la imatge de Crist i l'altra amb la de la Mare de Déu, endolades, que es trobaven a mig camí i que, després d'unificades, retornaven al temple amb cants de goig. Al Rosselló es deia la 'processó del Ressuscitat' i sortia a trenc d'alba, precedida d'un flabioler i timbaler que anunciava la joia pasqual.

El dinar de Pasqua reunia tota la família dispersa; el padrí o padrina aquest dia regalen als seus fillols el típic pastís anomenat mona, que tradicionalment es menja l'endemà, el dilluns de Pasqua. A les ciutats s'iniciaven a la tarda els espectacles públics suspesos. El dilluns i dimarts de Pasqua era, i és encara, destinat a sortides al camp o processons a santuaris locals. Des del principi del segle xx aquests aplecs es feren el dilluns, que sol tenir lloc també un àpat conjunt dels caramellaires.

A Europa: Al Llemosí (Occitània), per Pasqua tradicionalment es menja peix, la daurada, i soupes-rousses. Actualment, per influència estrangera, també es mengen xocolates. Solen tenir forma de petits ous, i algunes de conills grossos, i estan embolicades amb paper brillant de colors vistosos; se'ls amaga als nens al jardí, i els han de trobar. Guanya el nen que més en té.

El riure pasqual: En els països de llengua alemanya, ja des de l'edat mitjana però especialment en el segle xvi i posteriors, està documentat l'anomenat risus paschalis, el riure pasqual o riure de Pasqua (Osterlachen o Ostergelächter, en alemany), referit al costum d'alguns predicadors, en la missa del Diumenge de Glòria, de fer riure els feligresos, amb facècies i relats còmics i de caràcter sexual, i fins i tot amb gesticulacions obscenes, com a celebració de la ressurrecció de Jesucrist i la fi del període quaresmal. Aquest fenomen, consistent en provocar la hilaritat en la missa pasqual, va continuar, amb variants, i encara continua en alguns casos, en altres països europeus, com és el cas del Sermó de s'Enganalla, de Llucmajor.

SIMBOLOGIA:

- Llum: El Ciri Pasqual representa Crist ressuscitat. “La llum veritable que il·lumina tot home que ve a aquest món” i que dissipa la foscor (mort).

- Truca: En iniciar la processó d'entrada de la Vigília, l'única llum és la del Cirio Pascual. Després, amb aquesta flama s'encén la petita vela que porten els feligresos, que simbolitza la fe que tots rebem i compartim. Mitjançant aquest acte, als batejats se'ls recorda que han de ser portadors de la llum de Crist, testimonis del seu amor, que com una flama encén i escalfa els cors.

- La Creu: La Creu és sempre el símbol central, és el camí que cal prendre, igual que Crist, per arribar al Pare.

- Claus: Són cinc grans d'encens, usualment de color vermell, que estan incrustats al ciri i representen les cinc nafres de Jesús: els tres claus que li van travessar les mans i els peus, la llança clavada al costat dret del tors i les espines sobre el seu cap.

- Foc: El foc de la flama representa també una imatge viva de la Resurrecció, de l'home que abandona el pecat i neix a una vida nova. Mentre el ciri està encès, el sacerdot pot dir paraules semblants a: “La llum de Crist, elevant-se a Glòria, dissipa les tenebres dels nostres cors i ments”.

- Alfa i Omega: Les lletres Alfa i Omega, la primera i l'última de l'alfabet grec, indiquen que la Pasqua de Crist, principi i fi del temps i de l'eternitat, ens arriba amb força sempre nova a l'any concret en què vivim.

- Any: L'any actual simbolitza Déu en el present, i com a Amo i Senyor de tota l'eternitat.

- Xai: Crist és representat mitjançant la figura d'un xai.

- El número 7: El significat bíblic del número 7 té una simbologia marcada a la Bíblia. Significa allò que és o arribarà a ser perfecte i ple. Per exemple, Déu va dir als israelites que caminessin al voltant de Jericó durant 7 dies seguits, i un cop fet això li donessin 7 voltes. També podem veure-ho quan Pere pregunta a Jesús quantes vegades podia perdonar a algú, i la resposta de Jesús va ser: "fins a 7 vegades, i sinó 77 vegades", deixant clar que la idea era perdonar sempre.

El número 7 està associat a múltiples missatges a la Bíblia. S'associa sobretot a allò que simbolitza alguna cosa acabada o plena. El significat espiritual del número 7 també és curiós, significa aquella ànima que està per sobre dels desitjos terrenals i que aspira a una perfecció.

-Vermell: per a la teologia cristiana, i per a la Bíblia, el martiri és testimoni ("màrtir" vol dir "testimoni"), i com el veritable testimoni que dóna força als màrtirs és l'Esperit Sant, aleshores l'equivalència entre l'un i l'altre està sòlidament fundada. Així que el vermell s'usa tant per a les celebracions de màrtirs, com per a la mort de Jesús (tant a Diumenge de Rams com a Divendres Sant). com a Pentecosta (la vinguda de l'Esperit Sant).

- Foc: El foc és present al Ciri Pasqual, és el símbol més destacat del Temps Pasqual. El ciri més important és el que s'encén a la Vetlla Pasqual com a símbol de Crist-llum, que se situa sobre una elegant columna o canelobre adornat. El Ciri Pasqual s'encén d'una foguera prèviament preparada i té una inscripció en forma de creu, acompanyada de la data de l'any i les lletres alfa i omega, la primera i l'última de l'alfabet grec, per indicar que la Pasqua del Senyor Jesús, principi i fi del temps i de l'eternitat, ens uneix amb força l'any que vivim. A la cera del Ciri Pasqual s'incrusten cinc grans d'encens, simbolitzant les cinc nafres de Crist a la Creu. A més del simbolisme de la llum, el Ciri Pascual també té l'ofrena. El Ciri Pasqual estarà encès a totes les celebracions durant les set setmanes de la cinquantena pasqual, al costat de l'ambó de la Paraula, fins a la tarda del diumenge de Pentecosta. El Ciri representa Crist vencedor de la mort.

- L'aigua és una realitat amb molts valors; és polivalent; sacia la set; neta; la seva fresca ens fa agradar les delícies del bany els dies de calor; és font de vida per als camps; sense ella no hi ha vegetació, vida; en grans quantitats arrasa camps, habitatges, destrueix tot…etc. El simbolisme de l'aigua és polivalent a la vida. Nosaltres els cristians també tenim experiències diferents. Unes de vida, altres de victòria, altres de purificació, de perdó. L'aigua és present al Baptisme, amb el baptisme morim al pecat i renaixem a la vida nova dels fills de Déu, com a recordatori del baptisme que tots els cristians hem rebut a la Vetlla Pasqual recordem totes les promeses del Baptisme.

- El signe del pa i el vi: Qualsevol celebració de festa, d'aniversari, té sempre una expressió concreta al voltant de la taula: compartir un dinar és una de les expressions que més es repeteix a tots els pobles com a signe d'alegria, goig i unió. Un plat i un got presos al costat de les persones que s'estima i s'estima ajuda a crear un ambient i una atmosfera realment sincers.

VIDEO MOTIVACIONAL: LA LECTURA

SANT JORDI, 23 D'ABRIL

QUI VA SER SANT JORDI?

Sant Jordi (23 d'abril de 303) va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe. És venerat en la majoria de confessions cristianes i en l'islam, de manera que ha esdevingut un dels sants més populars, especialment durant l'edat mitjana. No obstant això, la seva historicitat és discutida i, probablement, és un personatge llegendari.

LA LLEGENDA DE SANT JORDI:

La llegenda explica que fa molt de temps, a Montblanc (Tarragona) un ferotge drac capaç d'enverinar l'aire i matar amb el seu alè, tenia atemorits els habitants de la ciutat. Els habitants, espantats i cansats dels seus estralls i malifetes, van decidir calmar-lo donant-li menjar a una persona al dia que es triaria per sorteig. Després de diversos dies, la mala sort va tocar a la princesa. Quan la princesa abandonava casa seva i es dirigia cap al drac, un cavaller anomenat Sant Jordi, amb brillant armadura i cavall blanc, va aparèixer de sobte per anar al seu rescat. Sant Jordi va alçar la seva espasa i va travessar el drac, alliberant per fi la princesa i els ciutadans. De la sang del drac va brollar un roser amb les roses més vermelles que no s'havien vist mai. Sant Jordi, triomfant, va arrencar una rosa i se la va oferir a la princesa.

QUÈ ÉS LA DIADA DE SANT JORDI?

La Diada de Sant Jordi als Països Catalans és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana. És el dia dels enamorats, i per això des del segle XV és costum regalar una rosa vermella «com la sang» a l'estimada. A la dècada de 1930 s'hi afegeix el costum de regalar un llibre al noi, amb motiu del dia del llibre.

SIMBOLOGIA DE SANT JORDI:

EL DRAC: A Occident, d'on sorgeix la llegenda que ens ocupa, el drac és un símbol del mal, de les tendències demoníaques, del caos, de les pulsions salvatges i incontrolades del nostre inconscient… Un monstre que ens terroritza i que, amb el seu foc és capaç d'acabar amb nosaltres.

LA FONT I L'AIGUA: La llegenda diu que el drac custòdia la font de la qual brolla l'aigua. La font és l'origen, el principi, el fonament, allò essencial, on neix l'únic que aplaca la nostra set… La nostra set de vida. L'aigua sacia la nostra set, neteja la nostra brutícia i culpa, manca de forma pròpia i s'emmotlla a qualsevol recipient… Som en gran part aigua i n'estem necessitats. L'aigua és la vida pura i cristal·lina, la vida feliç, el desig essencial. Aquesta felicitat que tots busquem… Tot i que no sempre pels camins adequats.

EL PACTE AMB EL DRAC: El drac ens impedeix accedir a la font. Sembla més fort que nosaltres, tenim por i –en lloc d'enfrontar-nos-hi- arribem a un trist acord. Ell ens deixarà prendre una mica d'aigua i, a canvi, nosaltres ens oferirem en holocaust, morint cada cop una mica per prendre una mica d'aigua, perdent una part de nosaltres mateixos a cada glop. Renunciem a banyar-nos i saciar-nos a la font per no enfrontar-nos a les nostres pors, als nostres monstres, al drac que amaga el tresor. Ens acontentem amb petites satisfaccions quan la font de tota felicitat es troba al nostre interior.

LA PRINCESA: La princesa és el símbol de la nostra pròpia perfecció, del nostre millor jo, d'aquesta imatge de nosaltres mateixos que per la seva bellesa i perfecció ens empeny a l'Amor. Anem renunciant a parts de nosaltres mateixos, anem morint a poc a poc a la Vida, fins que el que està en joc és el més íntim de nosaltres mateixos. Arribat aquest moment, quan el drac amenaça de posar fi a la nostra autoestima, al merescut amor pel millor d'un mateix, només cal lliurar-se a la mort o el camí de l'heroi, la batalla èpica, la lluita contra el drac. És l'Amor el que ens empeny a vèncer les nostres pors, l'esperó per a l'autèntica Guerra Santa, que és una lluita de transformació espiritual, una victòria sobre les nostres ombres i dimonis.

EL CAVALLERS: El cavaller és aquell que és capaç de dominar el seu corser, el psiquisme inconscient que –si no fos per qui porta les regnes- correria a cegues impulsat per les seves passions. Diu la llegenda que el cavall és blanc, el color que tot ho reflecteix i dóna llum perquè no guarda res per a si mateix, el color de l'entrega i del despreniment, del descentrament d'un mateix que supera tot egoisme. L'esperit cavalleresc es mou per un ideal, per Amor, es lliura a alguna cosa a algú que està més enllà d'un mateix… Tota evolució espiritual passa per l'absoluta entrega, pel buidatge d'un mateix que possibilita el descobriment i el gaudi de qui està en nosaltres i més enllà de nosaltres.

LA LLANÇA: Sol relacionar-se a aquesta poderosa arma amb l'axis mundi, amb l'eix que uneix allò de dalt amb allò de baix, el cel amb la terra i amb els inferns, el camí que comunica tot allò existent
permetent l'ascens i el descens entre els mons com si es tractés de l'arbre sefiròtic. Relacionada també amb el bàcul de comandament, la llança és l'arma del que domina els seus enemics amb la força de dalt, després d'haver trobat el seu centre, després d'haver vençut primer a si mateix. És l'arma que tot ho uneix, la que no venç esquinçant sinó penetrant... L'arma de l'Amor.

LA SANG I LA ROSA: La sang que raja de la profunda ferida és vehicle de vida, com mostra el fet que en neixi una flor, una rosa vermella. Quan la llança de l'Amor penetra al drac com a conseqüència de la lluita, amb patiment i dolor, la sang ens neteja i purifica (com ho va fer Crist mitjançant la Passió), transfigurant les ferides i la mort en un renaixement místic que és fruit del Amor que tot ho abraça. La bonica flor, la rosa, uneix la bellesa i les espines, i ens fa prendre consciència que, en enfrontar-nos al drac amb l'arma i la decisió de l'Amor, posarem fi a la seva pèrfida existència transmutant-ho en una mostra de vida i passió que, com tot, s'alimentarà i s'enriquirà amb la mateixa font a la qual ens prohibia l'accés i de la qual mai no havia begut. Seguirà tenint espines, però haurem descobert la bellesa que tenia -sense manifestar- al seu interior.

CODI DA VINCI

Sinopsis: A la pel·lícula, el protagonista principal, Robert Langdon, un professor d'iconografia religiosa

i de simbologia de la Universitat Harvard, és el principal sospitós en l'assassinat d'un comissari del Louvre. Langdon aconsegueix escapar-se amb l'ajuda d'una criptògrafa de la policia, Sophie Neveu, i durant la seva fugida emprenen la recerca del llegendari Sant Grial. Tots dos són perseguits per la policia. Un destacat historiador britànic del Grial els diu que el Sant Grial està explícitament codificat en la pintura de Leonardo da Vinci "El Sant Sopar". Un grup secret dins l'Opus Dei també es troben immersos en la recerca del Grial convençuts que aquest conté un secret, la revelació del qual és capaç de destruir el cristianisme.

POSSIBLE RELACIÓ SENTIMENTAL DE JESÚS DE NATZARET AMB MARIA MAGDALENA:

Alguns autors recents han posat en circulació una hipòtesi segons la qual Maria Magdalena hauria estat l'esposa, o la companya sentimental, de Jesús de Natzaret, a més de la dipositària d'una tradició cristiana de signe feminista que hauria estat acuradament amagada per l'Església catòlica.

S'hi indica que Jesús no només estava casat, sinó que tenia dos fills i que Maria (a qui per molt temps es va considerar una amiga propera de Jesús) era en realitat la Verge Maria.

LA VERACITAT DE LA PEL·LÍCULA:

Al codi Da Vinci, el Sant Grial no és un objecte ni un objectiu. Simbolitza un secret transcendental: Maria Magdalena va tenir un fill de Jesús.

Segons la pel·lícula, hi ha una conspiració que manté en secret que Jesucrist i Maria Magdalena van tenir fills, i que aquesta línia de sang és el Sant Grial. I que Leonardo da Vinci era part del grup de persones que conservava aquest secret i va deixar pistes sobre això a les seves obres. 

Al Codi Da Vinci el principal secret el qual es parla està associat al sant Grial a la novel·la, Sir Leigh Teabing explica a Sophie Neveu que la figura a la dreta de Jesús a la pintura de Leonardo da Vinci de L'Últim Sopar no és el apòstol Joan, sinó en realitat Maria Magdalena. Teabing diu que l'absència d'un calze a la pintura de Leonardo vol dir que Leonardo sabia que Maria Magdalena era el veritable Sant Grial i el portador de la sang de Jesús.

Ell explica que aquesta idea està recolzada per la forma de la lletra “V” que està formada per les posicions corporals de Jesús i Maria, ja que “V” és el símbol del sagrat femení. L'absència de l'apòstol Joan a la pintura s'explica en saber que a Joan també se'l coneix com “el deixeble que estimava Jesús”, que seria un codi per a Maria Magdalena. El llibre també assenyala que l'esquema de color de les peces de roba està invertit: Jesús vesteix una túnica vermella amb una capa blava real; Maria Magdalena fa servir l'oposat.

Des que el Sant Grial va passar a formar part de la imatgeria popular cristiana a l'Edat Mitjana, ha pres nombroses formes. La més tradicional és la d'un calze, utilitzat per Crist a l'Últim Sopar i després emprat per recollir la sang que fluïa de la seva ferida durant la seva agonia.

Però les versions també apunten a altres adreces. En algunes, el Grial és una pedra amb poders místics que cau del cel. Altres ho descriuen com una manifestació de l'Esperit Sant que confereix saviesa i revelacions. O potser és un artifici del llenguatge.

Molts experts sostenen que la història del Grial va assumir trets cristians a França fa uns 800 anys quan se'l va vincular amb Josep d'Arimatea, que es va dir va rebre el recipient després de l'Últim Sopar i que es va utilitzar per recollir la sang de Crist durant la crucifixió .

Alguns, a l'estil del Codi Da Vinci, han insinuat que lingüísticament prové de sang real en francès, com a referència al llinatge de Crist. D'alguna manera, el Grial està vinculat a moviments insatisfets amb la història acceptada de la cristiandat. Els cercadors del Grial no s'han limitat a anar a Terra Santa. El mapa inclou Escòcia, Espanya i França.

Però hi ha una cosa indiscutible: hi ha una moda del Grial en moments en què grups cristians denuncien la novel·la de Dan Brown per la manera sinistra amb què reflecteix els poders darrere de la religió.

VIDEO DE LA MEVA VIDA