LA SEGONA PASQUA

Temps Pascual: és un temps de goig i alegria, que s'estén 50 dies, des del diumenge de Resurrecció fins a la festa de Pentecosta, que és una antiga festa jueva que commemorava les collites, cinquanta dies després de la Pasqua, i que per a nosaltres els cristians celebra el temps en què Déu, per mitjà de l'Esperit Sant, colleix a la terra el fruit de la pasqua de Jesús.

La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu. Del punt de vista de la fe, és la festa més important del cristianisme, per bé que popularment se celebra amb molta més intensitat Nadal.

'Pasqua' prové del llatí pascha, ve del grec, paskha, que alhora deriva de l'arameu, cognat a l'hebreu (Péssah), que vol dir "pas". Pasqua Florida és una denominació popular, perquè té lloc normalment a la primeria de la primavera, època de floració. La denominació Primera Pasqua sorgeix de la necessitat de a diferenciar-la de la 'segona Pasqua' o Pasqua Granada, és a dir, la Pentecosta. 

ORIGEN:

Cristianisme: La celebració cristiana comença el diumenge de Pasqua, dia en què culmina la Setmana Santa, i s'allarga durant vuit dies (Octava de pasqua), alhora que s'enceta igualment el cicle de 50 dies del Temps de Pasqua, que va fins a la Pasqua Granada (o Pentecosta). Aquesta diada, que clou definitivament el període de la Quaresma, marca el retorn de la vida i de l'abundància, les quals triomfen inexorablement de la mort, tant a nivell simbòlic (fi de l'hivern, arribada de la primavera) com espiritual (Crist torna d'entre els morts). El dilluns immediat a la dita festa, que també és considerat festiu, s'anomena la segona festa de Pasqua.

La missa del diumenge de Pasqua és una celebració alegre, enriquida amb cants i música; els fidels reben l'aspersió baptismal amb aigua beneïda durant la Vetlla Pasqual i el capellà llegeix el passatge de l'Evangeli en què Sant Pere explica que va trobar buida la tomba de Crist, prova que aquest havia realment ressuscitat.

La Pasqua ocupa el lloc central de la fe cristiana pel seu paper fonamental i per la seva dimensió simbòlica excepcional: amb ella s'acaben la Setmana Santa i la Quaresma i comença el Temps de Pasqua, el qual culmina amb l'ascensió de Crist i l'afirmació de la nova aliança.

Judaisme: La Pasqua jueva o Pessa'h, és una celebració de la tradició jueva que commemora el pas de la Mar Roja per part dels israelites en el seu Èxode de l'antic Egipte. La Pascua jueva, remet a la noció de 'passatge', que en la tradició judaica té una doble dimensió: el passatge des de la Diàspora fins a la
Terra Promesa, i el pas de l'esclavatge a la llibertat. La Pasqua cristiana també reflecteix aquest 'passatge': el de la promesa de la vida eterna (a través de la resurrecció de la carn), així com la transició de l'antic al nou pacte.

TRADICIONS:

A part del seu abast espiritual, la Pasqua simbolitza igualment la fi de les privacions de l'hivern i, sobretot, de la quaresma, pel que, a nivell popular, enceta un període de festivitats on el menjar hi té un paper preeminent.

Als Països Catalans, les festes encetades el diumenge es prolongaven els dos dies següents, el dilluns i el dimarts, que antigament també eren festius, i anaven precedides, al Principat, del cant de les caramelles, que abans de la reforma litúrgica s'iniciaven el Dissabte de Glòria. La matinada del dia de Pasqua tenia lloc a totes les terres catalanes la processó, o les processons, de l'Encontre o Sant Trobament, consistent en dues processons, l'una amb la imatge de Crist i l'altra amb la de la Mare de Déu, endolades, que es trobaven a mig camí i que, després d'unificades, retornaven al temple amb cants de goig. Al Rosselló es deia la 'processó del Ressuscitat' i sortia a trenc d'alba, precedida d'un flabioler i timbaler que anunciava la joia pasqual.

El dinar de Pasqua reunia tota la família dispersa; el padrí o padrina aquest dia regalen als seus fillols el típic pastís anomenat mona, que tradicionalment es menja l'endemà, el dilluns de Pasqua. A les ciutats s'iniciaven a la tarda els espectacles públics suspesos. El dilluns i dimarts de Pasqua era, i és encara, destinat a sortides al camp o processons a santuaris locals. Des del principi del segle xx aquests aplecs es feren el dilluns, que sol tenir lloc també un àpat conjunt dels caramellaires.

A Europa: Al Llemosí (Occitània), per Pasqua tradicionalment es menja peix, la daurada, i soupes-rousses. Actualment, per influència estrangera, també es mengen xocolates. Solen tenir forma de petits ous, i algunes de conills grossos, i estan embolicades amb paper brillant de colors vistosos; se'ls amaga als nens al jardí, i els han de trobar. Guanya el nen que més en té.

El riure pasqual: En els països de llengua alemanya, ja des de l'edat mitjana però especialment en el segle xvi i posteriors, està documentat l'anomenat risus paschalis, el riure pasqual o riure de Pasqua (Osterlachen o Ostergelächter, en alemany), referit al costum d'alguns predicadors, en la missa del Diumenge de Glòria, de fer riure els feligresos, amb facècies i relats còmics i de caràcter sexual, i fins i tot amb gesticulacions obscenes, com a celebració de la ressurrecció de Jesucrist i la fi del període quaresmal. Aquest fenomen, consistent en provocar la hilaritat en la missa pasqual, va continuar, amb variants, i encara continua en alguns casos, en altres països europeus, com és el cas del Sermó de s'Enganalla, de Llucmajor.

SIMBOLOGIA:

- Llum: El Ciri Pasqual representa Crist ressuscitat. “La llum veritable que il·lumina tot home que ve a aquest món” i que dissipa la foscor (mort).

- Truca: En iniciar la processó d'entrada de la Vigília, l'única llum és la del Cirio Pascual. Després, amb aquesta flama s'encén la petita vela que porten els feligresos, que simbolitza la fe que tots rebem i compartim. Mitjançant aquest acte, als batejats se'ls recorda que han de ser portadors de la llum de Crist, testimonis del seu amor, que com una flama encén i escalfa els cors.

- La Creu: La Creu és sempre el símbol central, és el camí que cal prendre, igual que Crist, per arribar al Pare.

- Claus: Són cinc grans d'encens, usualment de color vermell, que estan incrustats al ciri i representen les cinc nafres de Jesús: els tres claus que li van travessar les mans i els peus, la llança clavada al costat dret del tors i les espines sobre el seu cap.

- Foc: El foc de la flama representa també una imatge viva de la Resurrecció, de l'home que abandona el pecat i neix a una vida nova. Mentre el ciri està encès, el sacerdot pot dir paraules semblants a: “La llum de Crist, elevant-se a Glòria, dissipa les tenebres dels nostres cors i ments”.

- Alfa i Omega: Les lletres Alfa i Omega, la primera i l'última de l'alfabet grec, indiquen que la Pasqua de Crist, principi i fi del temps i de l'eternitat, ens arriba amb força sempre nova a l'any concret en què vivim.

- Any: L'any actual simbolitza Déu en el present, i com a Amo i Senyor de tota l'eternitat.

- Xai: Crist és representat mitjançant la figura d'un xai.

- El número 7: El significat bíblic del número 7 té una simbologia marcada a la Bíblia. Significa allò que és o arribarà a ser perfecte i ple. Per exemple, Déu va dir als israelites que caminessin al voltant de Jericó durant 7 dies seguits, i un cop fet això li donessin 7 voltes. També podem veure-ho quan Pere pregunta a Jesús quantes vegades podia perdonar a algú, i la resposta de Jesús va ser: "fins a 7 vegades, i sinó 77 vegades", deixant clar que la idea era perdonar sempre.

El número 7 està associat a múltiples missatges a la Bíblia. S'associa sobretot a allò que simbolitza alguna cosa acabada o plena. El significat espiritual del número 7 també és curiós, significa aquella ànima que està per sobre dels desitjos terrenals i que aspira a una perfecció.

-Vermell: per a la teologia cristiana, i per a la Bíblia, el martiri és testimoni ("màrtir" vol dir "testimoni"), i com el veritable testimoni que dóna força als màrtirs és l'Esperit Sant, aleshores l'equivalència entre l'un i l'altre està sòlidament fundada. Així que el vermell s'usa tant per a les celebracions de màrtirs, com per a la mort de Jesús (tant a Diumenge de Rams com a Divendres Sant). com a Pentecosta (la vinguda de l'Esperit Sant).

- Foc: El foc és present al Ciri Pasqual, és el símbol més destacat del Temps Pasqual. El ciri més important és el que s'encén a la Vetlla Pasqual com a símbol de Crist-llum, que se situa sobre una elegant columna o canelobre adornat. El Ciri Pasqual s'encén d'una foguera prèviament preparada i té una inscripció en forma de creu, acompanyada de la data de l'any i les lletres alfa i omega, la primera i l'última de l'alfabet grec, per indicar que la Pasqua del Senyor Jesús, principi i fi del temps i de l'eternitat, ens uneix amb força l'any que vivim. A la cera del Ciri Pasqual s'incrusten cinc grans d'encens, simbolitzant les cinc nafres de Crist a la Creu. A més del simbolisme de la llum, el Ciri Pascual també té l'ofrena. El Ciri Pasqual estarà encès a totes les celebracions durant les set setmanes de la cinquantena pasqual, al costat de l'ambó de la Paraula, fins a la tarda del diumenge de Pentecosta. El Ciri representa Crist vencedor de la mort.

- L'aigua és una realitat amb molts valors; és polivalent; sacia la set; neta; la seva fresca ens fa agradar les delícies del bany els dies de calor; és font de vida per als camps; sense ella no hi ha vegetació, vida; en grans quantitats arrasa camps, habitatges, destrueix tot…etc. El simbolisme de l'aigua és polivalent a la vida. Nosaltres els cristians també tenim experiències diferents. Unes de vida, altres de victòria, altres de purificació, de perdó. L'aigua és present al Baptisme, amb el baptisme morim al pecat i renaixem a la vida nova dels fills de Déu, com a recordatori del baptisme que tots els cristians hem rebut a la Vetlla Pasqual recordem totes les promeses del Baptisme.

- El signe del pa i el vi: Qualsevol celebració de festa, d'aniversari, té sempre una expressió concreta al voltant de la taula: compartir un dinar és una de les expressions que més es repeteix a tots els pobles com a signe d'alegria, goig i unió. Un plat i un got presos al costat de les persones que s'estima i s'estima ajuda a crear un ambient i una atmosfera realment sincers.