CODI DA VINCI

Sinopsis: A la pel·lícula, el protagonista principal, Robert Langdon, un professor d'iconografia religiosa

i de simbologia de la Universitat Harvard, és el principal sospitós en l'assassinat d'un comissari del Louvre. Langdon aconsegueix escapar-se amb l'ajuda d'una criptògrafa de la policia, Sophie Neveu, i durant la seva fugida emprenen la recerca del llegendari Sant Grial. Tots dos són perseguits per la policia. Un destacat historiador britànic del Grial els diu que el Sant Grial està explícitament codificat en la pintura de Leonardo da Vinci "El Sant Sopar". Un grup secret dins l'Opus Dei també es troben immersos en la recerca del Grial convençuts que aquest conté un secret, la revelació del qual és capaç de destruir el cristianisme.

POSSIBLE RELACIÓ SENTIMENTAL DE JESÚS DE NATZARET AMB MARIA MAGDALENA:

Alguns autors recents han posat en circulació una hipòtesi segons la qual Maria Magdalena hauria estat l'esposa, o la companya sentimental, de Jesús de Natzaret, a més de la dipositària d'una tradició cristiana de signe feminista que hauria estat acuradament amagada per l'Església catòlica.

S'hi indica que Jesús no només estava casat, sinó que tenia dos fills i que Maria (a qui per molt temps es va considerar una amiga propera de Jesús) era en realitat la Verge Maria.

LA VERACITAT DE LA PEL·LÍCULA:

Al codi Da Vinci, el Sant Grial no és un objecte ni un objectiu. Simbolitza un secret transcendental: Maria Magdalena va tenir un fill de Jesús.

Segons la pel·lícula, hi ha una conspiració que manté en secret que Jesucrist i Maria Magdalena van tenir fills, i que aquesta línia de sang és el Sant Grial. I que Leonardo da Vinci era part del grup de persones que conservava aquest secret i va deixar pistes sobre això a les seves obres. 

Al Codi Da Vinci el principal secret el qual es parla està associat al sant Grial a la novel·la, Sir Leigh Teabing explica a Sophie Neveu que la figura a la dreta de Jesús a la pintura de Leonardo da Vinci de L'Últim Sopar no és el apòstol Joan, sinó en realitat Maria Magdalena. Teabing diu que l'absència d'un calze a la pintura de Leonardo vol dir que Leonardo sabia que Maria Magdalena era el veritable Sant Grial i el portador de la sang de Jesús.

Ell explica que aquesta idea està recolzada per la forma de la lletra “V” que està formada per les posicions corporals de Jesús i Maria, ja que “V” és el símbol del sagrat femení. L'absència de l'apòstol Joan a la pintura s'explica en saber que a Joan també se'l coneix com “el deixeble que estimava Jesús”, que seria un codi per a Maria Magdalena. El llibre també assenyala que l'esquema de color de les peces de roba està invertit: Jesús vesteix una túnica vermella amb una capa blava real; Maria Magdalena fa servir l'oposat.

Des que el Sant Grial va passar a formar part de la imatgeria popular cristiana a l'Edat Mitjana, ha pres nombroses formes. La més tradicional és la d'un calze, utilitzat per Crist a l'Últim Sopar i després emprat per recollir la sang que fluïa de la seva ferida durant la seva agonia.

Però les versions també apunten a altres adreces. En algunes, el Grial és una pedra amb poders místics que cau del cel. Altres ho descriuen com una manifestació de l'Esperit Sant que confereix saviesa i revelacions. O potser és un artifici del llenguatge.

Molts experts sostenen que la història del Grial va assumir trets cristians a França fa uns 800 anys quan se'l va vincular amb Josep d'Arimatea, que es va dir va rebre el recipient després de l'Últim Sopar i que es va utilitzar per recollir la sang de Crist durant la crucifixió .

Alguns, a l'estil del Codi Da Vinci, han insinuat que lingüísticament prové de sang real en francès, com a referència al llinatge de Crist. D'alguna manera, el Grial està vinculat a moviments insatisfets amb la història acceptada de la cristiandat. Els cercadors del Grial no s'han limitat a anar a Terra Santa. El mapa inclou Escòcia, Espanya i França.

Però hi ha una cosa indiscutible: hi ha una moda del Grial en moments en què grups cristians denuncien la novel·la de Dan Brown per la manera sinistra amb què reflecteix els poders darrere de la religió.