QUI VA SER SANT JORDI?
Sant Jordi (23 d'abril de 303) va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe. És venerat en la majoria de confessions cristianes i en l'islam, de manera que ha esdevingut un dels sants més populars, especialment durant l'edat mitjana. No obstant això, la seva historicitat és discutida i, probablement, és un personatge llegendari.
LA LLEGENDA DE SANT JORDI:
La llegenda explica que fa molt de temps, a Montblanc (Tarragona) un ferotge drac capaç d'enverinar l'aire i matar amb el seu alè, tenia atemorits els habitants de la ciutat. Els habitants, espantats i cansats dels seus estralls i malifetes, van decidir calmar-lo donant-li menjar a una persona al dia que es triaria per sorteig. Després de diversos dies, la mala sort va tocar a la princesa. Quan la princesa abandonava casa seva i es dirigia cap al drac, un cavaller anomenat Sant Jordi, amb brillant armadura i cavall blanc, va aparèixer de sobte per anar al seu rescat. Sant Jordi va alçar la seva espasa i va travessar el drac, alliberant per fi la princesa i els ciutadans. De la sang del drac va brollar un roser amb les roses més vermelles que no s'havien vist mai. Sant Jordi, triomfant, va arrencar una rosa i se la va oferir a la princesa.
QUÈ ÉS LA DIADA DE SANT JORDI?
La Diada de Sant Jordi als Països Catalans és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana. És el dia dels enamorats, i per això des del segle XV és costum regalar una rosa vermella «com la sang» a l'estimada. A la dècada de 1930 s'hi afegeix el costum de regalar un llibre al noi, amb motiu del dia del llibre.
SIMBOLOGIA DE SANT JORDI:
EL DRAC: A Occident, d'on sorgeix la llegenda que ens ocupa, el drac és un símbol del mal, de les tendències demoníaques, del caos, de les pulsions salvatges i incontrolades del nostre inconscient… Un monstre que ens terroritza i que, amb el seu foc és capaç d'acabar amb nosaltres.
LA FONT I L'AIGUA: La llegenda diu que el drac custòdia la font de la qual brolla l'aigua. La font és l'origen, el principi, el fonament, allò essencial, on neix l'únic que aplaca la nostra set… La nostra set de vida. L'aigua sacia la nostra set, neteja la nostra brutícia i culpa, manca de forma pròpia i s'emmotlla a qualsevol recipient… Som en gran part aigua i n'estem necessitats. L'aigua és la vida pura i cristal·lina, la vida feliç, el desig essencial. Aquesta felicitat que tots busquem… Tot i que no sempre pels camins adequats.
EL PACTE AMB EL DRAC: El drac ens impedeix accedir a la font. Sembla més fort que nosaltres, tenim por i –en lloc d'enfrontar-nos-hi- arribem a un trist acord. Ell ens deixarà prendre una mica d'aigua i, a canvi, nosaltres ens oferirem en holocaust, morint cada cop una mica per prendre una mica d'aigua, perdent una part de nosaltres mateixos a cada glop. Renunciem a banyar-nos i saciar-nos a la font per no enfrontar-nos a les nostres pors, als nostres monstres, al drac que amaga el tresor. Ens acontentem amb petites satisfaccions quan la font de tota felicitat es troba al nostre interior.
LA PRINCESA: La princesa és el símbol de la nostra pròpia perfecció, del nostre millor jo, d'aquesta imatge de nosaltres mateixos que per la seva bellesa i perfecció ens empeny a l'Amor. Anem renunciant a parts de nosaltres mateixos, anem morint a poc a poc a la Vida, fins que el que està en joc és el més íntim de nosaltres mateixos. Arribat aquest moment, quan el drac amenaça de posar fi a la nostra autoestima, al merescut amor pel millor d'un mateix, només cal lliurar-se a la mort o el camí de l'heroi, la batalla èpica, la lluita contra el drac. És l'Amor el que ens empeny a vèncer les nostres pors, l'esperó per a l'autèntica Guerra Santa, que és una lluita de transformació espiritual, una victòria sobre les nostres ombres i dimonis.
EL CAVALLERS: El cavaller és aquell que és capaç de dominar el seu corser, el psiquisme inconscient que –si no fos per qui porta les regnes- correria a cegues impulsat per les seves passions. Diu la llegenda que el cavall és blanc, el color que tot ho reflecteix i dóna llum perquè no guarda res per a si mateix, el color de l'entrega i del despreniment, del descentrament d'un mateix que supera tot egoisme. L'esperit cavalleresc es mou per un ideal, per Amor, es lliura a alguna cosa a algú que està més enllà d'un mateix… Tota evolució espiritual passa per l'absoluta entrega, pel buidatge d'un mateix que possibilita el descobriment i el gaudi de qui està en nosaltres i més enllà de nosaltres.
LA LLANÇA: Sol relacionar-se a aquesta poderosa arma amb l'axis mundi, amb l'eix que uneix allò de dalt amb allò de baix, el cel amb la terra i amb els inferns, el camí que comunica tot allò existent
permetent l'ascens i el descens entre els mons com si es tractés de l'arbre sefiròtic. Relacionada també amb el bàcul de comandament, la llança és l'arma del que domina els seus enemics amb la força de dalt, després d'haver trobat el seu centre, després d'haver vençut primer a si mateix. És l'arma que tot ho uneix, la que no venç esquinçant sinó penetrant... L'arma de l'Amor.
LA SANG I LA ROSA: La sang que raja de la profunda ferida és vehicle de vida, com mostra el fet que en neixi una flor, una rosa vermella. Quan la llança de l'Amor penetra al drac com a conseqüència de la lluita, amb patiment i dolor, la sang ens neteja i purifica (com ho va fer Crist mitjançant la Passió), transfigurant les ferides i la mort en un renaixement místic que és fruit del Amor que tot ho abraça. La bonica flor, la rosa, uneix la bellesa i les espines, i ens fa prendre consciència que, en enfrontar-nos al drac amb l'arma i la decisió de l'Amor, posarem fi a la seva pèrfida existència transmutant-ho en una mostra de vida i passió que, com tot, s'alimentarà i s'enriquirà amb la mateixa font a la qual ens prohibia l'accés i de la qual mai no havia begut. Seguirà tenint espines, però haurem descobert la bellesa que tenia -sense manifestar- al seu interior.
