jueves, 21 de abril de 2022

SANT JORDI, 23 D'ABRIL

QUI VA SER SANT JORDI?

Sant Jordi (23 d'abril de 303) va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe. És venerat en la majoria de confessions cristianes i en l'islam, de manera que ha esdevingut un dels sants més populars, especialment durant l'edat mitjana. No obstant això, la seva historicitat és discutida i, probablement, és un personatge llegendari.

LA LLEGENDA DE SANT JORDI:

La llegenda explica que fa molt de temps, a Montblanc (Tarragona) un ferotge drac capaç d'enverinar l'aire i matar amb el seu alè, tenia atemorits els habitants de la ciutat. Els habitants, espantats i cansats dels seus estralls i malifetes, van decidir calmar-lo donant-li menjar a una persona al dia que es triaria per sorteig. Després de diversos dies, la mala sort va tocar a la princesa. Quan la princesa abandonava casa seva i es dirigia cap al drac, un cavaller anomenat Sant Jordi, amb brillant armadura i cavall blanc, va aparèixer de sobte per anar al seu rescat. Sant Jordi va alçar la seva espasa i va travessar el drac, alliberant per fi la princesa i els ciutadans. De la sang del drac va brollar un roser amb les roses més vermelles que no s'havien vist mai. Sant Jordi, triomfant, va arrencar una rosa i se la va oferir a la princesa.

QUÈ ÉS LA DIADA DE SANT JORDI?

La Diada de Sant Jordi als Països Catalans és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana. És el dia dels enamorats, i per això des del segle XV és costum regalar una rosa vermella «com la sang» a l'estimada. A la dècada de 1930 s'hi afegeix el costum de regalar un llibre al noi, amb motiu del dia del llibre.

SIMBOLOGIA DE SANT JORDI:

EL DRAC: A Occident, d'on sorgeix la llegenda que ens ocupa, el drac és un símbol del mal, de les tendències demoníaques, del caos, de les pulsions salvatges i incontrolades del nostre inconscient… Un monstre que ens terroritza i que, amb el seu foc és capaç d'acabar amb nosaltres.

LA FONT I L'AIGUA: La llegenda diu que el drac custòdia la font de la qual brolla l'aigua. La font és l'origen, el principi, el fonament, allò essencial, on neix l'únic que aplaca la nostra set… La nostra set de vida. L'aigua sacia la nostra set, neteja la nostra brutícia i culpa, manca de forma pròpia i s'emmotlla a qualsevol recipient… Som en gran part aigua i n'estem necessitats. L'aigua és la vida pura i cristal·lina, la vida feliç, el desig essencial. Aquesta felicitat que tots busquem… Tot i que no sempre pels camins adequats.

EL PACTE AMB EL DRAC: El drac ens impedeix accedir a la font. Sembla més fort que nosaltres, tenim por i –en lloc d'enfrontar-nos-hi- arribem a un trist acord. Ell ens deixarà prendre una mica d'aigua i, a canvi, nosaltres ens oferirem en holocaust, morint cada cop una mica per prendre una mica d'aigua, perdent una part de nosaltres mateixos a cada glop. Renunciem a banyar-nos i saciar-nos a la font per no enfrontar-nos a les nostres pors, als nostres monstres, al drac que amaga el tresor. Ens acontentem amb petites satisfaccions quan la font de tota felicitat es troba al nostre interior.

LA PRINCESA: La princesa és el símbol de la nostra pròpia perfecció, del nostre millor jo, d'aquesta imatge de nosaltres mateixos que per la seva bellesa i perfecció ens empeny a l'Amor. Anem renunciant a parts de nosaltres mateixos, anem morint a poc a poc a la Vida, fins que el que està en joc és el més íntim de nosaltres mateixos. Arribat aquest moment, quan el drac amenaça de posar fi a la nostra autoestima, al merescut amor pel millor d'un mateix, només cal lliurar-se a la mort o el camí de l'heroi, la batalla èpica, la lluita contra el drac. És l'Amor el que ens empeny a vèncer les nostres pors, l'esperó per a l'autèntica Guerra Santa, que és una lluita de transformació espiritual, una victòria sobre les nostres ombres i dimonis.

EL CAVALLERS: El cavaller és aquell que és capaç de dominar el seu corser, el psiquisme inconscient que –si no fos per qui porta les regnes- correria a cegues impulsat per les seves passions. Diu la llegenda que el cavall és blanc, el color que tot ho reflecteix i dóna llum perquè no guarda res per a si mateix, el color de l'entrega i del despreniment, del descentrament d'un mateix que supera tot egoisme. L'esperit cavalleresc es mou per un ideal, per Amor, es lliura a alguna cosa a algú que està més enllà d'un mateix… Tota evolució espiritual passa per l'absoluta entrega, pel buidatge d'un mateix que possibilita el descobriment i el gaudi de qui està en nosaltres i més enllà de nosaltres.

LA LLANÇA: Sol relacionar-se a aquesta poderosa arma amb l'axis mundi, amb l'eix que uneix allò de dalt amb allò de baix, el cel amb la terra i amb els inferns, el camí que comunica tot allò existent
permetent l'ascens i el descens entre els mons com si es tractés de l'arbre sefiròtic. Relacionada també amb el bàcul de comandament, la llança és l'arma del que domina els seus enemics amb la força de dalt, després d'haver trobat el seu centre, després d'haver vençut primer a si mateix. És l'arma que tot ho uneix, la que no venç esquinçant sinó penetrant... L'arma de l'Amor.


LA SANG I LA ROSA: La sang que raja de la profunda ferida és vehicle de vida, com mostra el fet que en neixi una flor, una rosa vermella. Quan la llança de l'Amor penetra al drac com a conseqüència de la lluita, amb patiment i dolor, la sang ens neteja i purifica (com ho va fer Crist mitjançant la Passió), transfigurant les ferides i la mort en un renaixement místic que és fruit del Amor que tot ho abraça. La bonica flor, la rosa, uneix la bellesa i les espines, i ens fa prendre consciència que, en enfrontar-nos al drac amb l'arma i la decisió de l'Amor, posarem fi a la seva pèrfida existència transmutant-ho en una mostra de vida i passió que, com tot, s'alimentarà i s'enriquirà amb la mateixa font a la qual ens prohibia l'accés i de la qual mai no havia begut. Seguirà tenint espines, però haurem descobert la bellesa que tenia -sense manifestar- al seu interior.

martes, 19 de abril de 2022

CODI DA VINCI

Sinopsis: A la pel·lícula, el protagonista principal, Robert Langdon, un professor d'iconografia religiosa

i de simbologia de la Universitat Harvard, és el principal sospitós en l'assassinat d'un comissari del Louvre. Langdon aconsegueix escapar-se amb l'ajuda d'una criptògrafa de la policia, Sophie Neveu, i durant la seva fugida emprenen la recerca del llegendari Sant Grial. Tots dos són perseguits per la policia. Un destacat historiador britànic del Grial els diu que el Sant Grial està explícitament codificat en la pintura de Leonardo da Vinci "El Sant Sopar". Un grup secret dins l'Opus Dei també es troben immersos en la recerca del Grial convençuts que aquest conté un secret, la revelació del qual és capaç de destruir el cristianisme.

POSSIBLE RELACIÓ SENTIMENTAL DE JESÚS DE NATZARET AMB MARIA MAGDALENA:

Alguns autors recents han posat en circulació una hipòtesi segons la qual Maria Magdalena hauria estat l'esposa, o la companya sentimental, de Jesús de Natzaret, a més de la dipositària d'una tradició cristiana de signe feminista que hauria estat acuradament amagada per l'Església catòlica.

S'hi indica que Jesús no només estava casat, sinó que tenia dos fills i que Maria (a qui per molt temps es va considerar una amiga propera de Jesús) era en realitat la Verge Maria.

LA VERACITAT DE LA PEL·LÍCULA:

Al codi Da Vinci, el Sant Grial no és un objecte ni un objectiu. Simbolitza un secret transcendental: Maria Magdalena va tenir un fill de Jesús.

Segons la pel·lícula, hi ha una conspiració que manté en secret que Jesucrist i Maria Magdalena van tenir fills, i que aquesta línia de sang és el Sant Grial. I que Leonardo da Vinci era part del grup de persones que conservava aquest secret i va deixar pistes sobre això a les seves obres. 

Al Codi Da Vinci el principal secret el qual es parla està associat al sant Grial a la novel·la, Sir Leigh Teabing explica a Sophie Neveu que la figura a la dreta de Jesús a la pintura de Leonardo da Vinci de L'Últim Sopar no és el apòstol Joan, sinó en realitat Maria Magdalena. Teabing diu que l'absència d'un calze a la pintura de Leonardo vol dir que Leonardo sabia que Maria Magdalena era el veritable Sant Grial i el portador de la sang de Jesús.

Ell explica que aquesta idea està recolzada per la forma de la lletra “V” que està formada per les posicions corporals de Jesús i Maria, ja que “V” és el símbol del sagrat femení. L'absència de l'apòstol Joan a la pintura s'explica en saber que a Joan també se'l coneix com “el deixeble que estimava Jesús”, que seria un codi per a Maria Magdalena. El llibre també assenyala que l'esquema de color de les peces de roba està invertit: Jesús vesteix una túnica vermella amb una capa blava real; Maria Magdalena fa servir l'oposat.

Des que el Sant Grial va passar a formar part de la imatgeria popular cristiana a l'Edat Mitjana, ha pres nombroses formes. La més tradicional és la d'un calze, utilitzat per Crist a l'Últim Sopar i després emprat per recollir la sang que fluïa de la seva ferida durant la seva agonia.

Però les versions també apunten a altres adreces. En algunes, el Grial és una pedra amb poders místics que cau del cel. Altres ho descriuen com una manifestació de l'Esperit Sant que confereix saviesa i revelacions. O potser és un artifici del llenguatge.

Molts experts sostenen que la història del Grial va assumir trets cristians a França fa uns 800 anys quan se'l va vincular amb Josep d'Arimatea, que es va dir va rebre el recipient després de l'Últim Sopar i que es va utilitzar per recollir la sang de Crist durant la crucifixió .

Alguns, a l'estil del Codi Da Vinci, han insinuat que lingüísticament prové de sang real en francès, com a referència al llinatge de Crist. D'alguna manera, el Grial està vinculat a moviments insatisfets amb la història acceptada de la cristiandat. Els cercadors del Grial no s'han limitat a anar a Terra Santa. El mapa inclou Escòcia, Espanya i França.

Però hi ha una cosa indiscutible: hi ha una moda del Grial en moments en què grups cristians denuncien la novel·la de Dan Brown per la manera sinistra amb què reflecteix els poders darrere de la religió.

VIDEO SANT BOI