PARÀBOLA DEL FILL PRÒDIG (LC 15,11)

QUINES IDEES VOL TRANSMETRE EL TEXT?

Aquesta paràbola inicia amb la història d'un pare que tenia dos fills, un es caracteritzava per ser molt responsable, ordenat i treballador mentre que el segon fills era molt desobedient, li agradava malbaratar els diners i a més era molt irresponsable.

Un dia, el fill desobedient decideix reclamar-li al seu pare els diners que li corresponia com a herència, el seu pare llavors decideix repartir la seva herència i després, el fill menor i irresponsable se'n va a un altre lloc mentre que l'altre fill decideix quedar-se al costat del seu pare pare per treballar al seu costat i tenir-ne cura.

El fill menor no aconsegueix cuidar els seus diners i per contra els gasta de manera que en un moment
donat es queda sense llar i sense aliment. Després d'un temps, es penedeix del que ha fet i decideix tornar a casa amb el seu pare. En arribar, el pare l'esperava amb un gran banquet, una festa i la seva abraçada. Aquesta situació provoca que el fill gran s'enfadi i li reclami el pare. La resposta del pare resumeix la importància d'aquesta paràbola; que el fill gran sempre estava amb ell i que tot el que el pare tenia, li pertanyia a ell també, però que ell feia tota la festa perquè creia que el seu altre fill estava mort, però que l'havia trobat.

COM EXPLICARIA AQUESTA HISTÒRIA AVUI DIA?

Un dia, una mare va morir i va deixar-li al seu marit i als seus dos fills dos pisos i 30.000 €. Llavors el pare es quedava amb la decisió de repartir tota l'herència a cada fill quan ell volgués. Però un dels fills li va demanar que li donés ja la seva part i el pare li va donar un dels pisos i 15.000€. Aquest fill va gastar-se tot en menys d'una setmana i va vendre el pis per a poder tenir més diners per gastar. L'altre fill va decidir no demanar-li l'herència i quedar-se amb ell a viure. Un mes després el fill va tornar sense diners i el pare va invitar-ho a menjar. El fill que s'havia quedat amb ell va recriminar-li que perquè a ell no l'havia invitat mai a menjar si ell sempre havia estat amb ell, llavors el pare li va contestar que per això mateix, que perquè a ell el veia tots els dies i que a l'altre fill no, i que ara que havia tornat, havia de rebre-ho com es mereixia.

AMB QUIN PERSONATGE M'IDENTIFICO?

Jo m'identifico en gran part amb el pare, ja que sóc una persona que tendeixo molt a perdonar els errors de tothom perquè sóc molt empàtica i sempre tinc la necessitat de perdonar a tothom per a que no es sentin malament. Encara que per molt que perdoni aquestes accions dolentes que em fan, a vegades, depenent del mal que em fan, no ho oblido durant un temps, encara que acabo deixant-ho al passat.

EL MEU PUNT DE VISTA:

Des del meu punt de vista, crec que aquesta paràbola es refereix al perdó, crec que representa com que Déu perdona tots els pecats de tothom i que es reflexa amb el cas del pare i del fill petit que li demana l'herència. Com Déu estima a tothom, el pare també, i llavors quan el fill torna després d'anar-se'n, la resta li dona igual i aprofita el fet de que hagi tornat amb una festa. Crec que el fill que se'n va representa que és un inestable que el donen per perdut, fins que arriba, que el pare sent com que ara està millor i que ha trobat el bon camí.

Opino que això també demostra que el fill que es queda a casa per així demostrar al seu pare que vol quedar-se amb ell i li vol demostrar que el necessita i que per això es queda, encara que crec que el fill que es queda està a la casa amb el pare físicament, però no mental i emocionalment. Aquest està perdut però decideix quedar-se a la seva "zona de confort" en la que sent que pertany.

Crec també que el fill que es queda està gelós perquè ha fet l'esforç de quedar-se i respectar-ho sempre com per a que mai li hagués fet res de cas i que al seu germà si i a més després d'haver-se anat durant un temps.