ADVENT

L'Advent és el primer període de l'any litúrgic cristià, que consisteix en un temps de preparació espiritual per a la celebració del naixement de Jesús.

La paraula 'advent' prové del llatí i vol dir 'arribada'. En el cristianisme, l'advent s'associa amb la doble vinguda de Jesucrist: la primera, fet home i nat de la Verge Maria, se celebra el 25 de desembre. La segona serà “amb glòria, per judicar els vius i els morts” al final dels temps. L’advent, doncs, és preparació joiosa per Nadal i temps per considerar que la nostra vida es projecta més enllà de l’estada terrenal. 

La seva durada sol ser de 22 a 28 dies, atès que l'integren necessàriament els quatre diumenges més

pròxims a la festivitat de la Nativitat (celebració litúrgica del Nadal) però, en el cas de l'Església ortodoxa, l'Advent s'estén per 40 dies, des del 28 de novembre fins al 6 de gener.

Els fidels cristians consideren l'Advent com un temps de pregària i de reflexió caracteritzat per l'espera vigilant (és a dir, temps d'esperança i de vigília), de penediment, de perdó i d'alegria. A l'Església ortodoxa, l'Advent inclou com a nota particular una abstinència estricta de certs aliments, que es torna en un dejuni estricte (conegut com el dejuni de la Nativitat) en el cas de l'Església ortodoxa copta, entre d'altres.

Amb particularitats litúrgiques pròpies, pràcticament totes les Esglésies cristianes històriques celebren

aquest temps: l'Església catòlica apostòlica romana, l'Església catòlica apostòlica ortodoxa, la Comunió

Anglicana, les esglésies protestants (luterana, presbiteriana, metodista, morava, etc.), l'Església ortodoxa copta, entre d'altres.

Durant l'Advent, es col·loca en les esglésies i també en algunes llars una corona de branques de pi, anomenada corona d'Advent, amb quatre espelmes, una per cada diumenge d'Advent. Hi ha una petita tradició d'advent: a cadascuna d'aquestes quatre espelmes s'assigna una virtut que s'ha de millorar

durant aquesta setmana, per exemple: la primera, l'amor; la segona, la pau; la tercera, la tolerància i la
quarta, la fe.

Els diumenges d'Advent, la família o la comunitat es reuneix entorn de la corona d'Advent. Després, es llegeix la Bíblia i es fa alguna meditació. La corona es pot portar al temple per ser beneïda pel sacerdot.

Hi ha diverses tradicions que ajuden a viure la preparació que significa l'Advent. Corones d'advent, fer el pessebre, calendaris d'advent amb una reflexió diària, decoracions nadalenques, accions de voluntariat, assajos de pastorets o pessebres vivents, recollida d'aliments i joguines, cantades de nadales... són algunes de les opcions que ajuden a viure bé aquest temps litúrgic.

El morat simbolitza la preparació espiritual: es fa servir durant l'Advent i la Quaresma. També és propi el color rosat, que es fa servir a la missa del diumenge Gaudete (el tercer d'Advent) i el diumenge Laetare (el quart de Quaresma) per indicar la proximitat de Nadal i de la Pasqua, respectivament.

LA CORONA D'ADVENT

Aquesta corona és un dels costums que els cristians viuen en apropar-se el Nadal. És formada per quatre espelmes amb branques vegetals, que es van encenent, una a una, durant les quatre setmanes que precedeixen al Nadal.

Simbologia de la corona:

- La forma circular: el cercle no té ni principi ni fi, és senyal d’eternitat.

- Les branques verdes: simbolitzen l’esperança i la vida;

- Les quatre espelmes: s’encenen d’una en una, durant els quatre diumenges d’advent. Simbolitzen la llum enmig de les tenebres: la salvació que porta Jesucrist és llum per a la vida de cada persona.

- El color vermell significa l’amor de Déu.

La corona pot ser beneïda per un sacerdot.

FIRA DE LA PURISSIMA

La Fira de la Puríssima és una de les fires més antigues de Catalunya que se celebra anualment a Sant Boi de Llobregat. Té lloc els dies 6, 7 i 8 de desembre per diversos carrers i altres espais emblemàtics de la vila de Sant Boi de Llobregat amb prop de 52.000 m2 de recinte firal, 11.900 m2 de superfície d'exposició i més de 480 expositors, que generen un impacte econòmic aproximat de 5 milions d'euros. 

Les arrels de la Fira les trobem en l'exposició de pomes que es va començar a celebrar al juliol de 1931 a l'estatge de l'antiga biblioteca municipal, i on també hi s'hi va celebrar el primer concurs de fruiteraires. L'any 1947 es va deixar de celebrar l'exposició de fruites per esdevenir-se en una fira i exposició de plantes, arbres fruiters i d'ornamentació el dia 8 de desembre del mateix any. No va ser fins al 1956 quan es va adoptar per primer cop el nom de Fira de la Puríssima, però castellanitzat per la imposició de la dictadura franquista.

   A les acaballes de l'any 1960, la revista local Vida Samboyana recollia        escrits força crítics amb la Gira on s'apuntava que aquesta havia entrat en    declivi i que, per remuntar-la, calia la col·laboració de tota la població:        particulars i entitats. El novembre de 1961 s'anuncià la creació d'un              Patronat què, amb una major disponibilitat econòmica a conseqüència de    la participació de l'administració local, hauria de
  vetllar per bona organització i desenvolupament de la Fira. Aquesta, 

incentivada per un ampli desplegament publicitari, es va multiplicar en relació a les crítiques edicions dels anys anteriors. Una altra data remarcable va ser l'edició de 1967 que es va aprofitar per inaugurar el nou mercat de Sant Jordi que venia a cobrir la demanada d'un ampli sector de la població, de nova implantació. La Fira arribaria, l'any 1971, a la seva 26a edició. El Patronat va recuperar l'antiga iniciativa.

La Fira de la Puríssima ha comptat, any rere any, amb la visita de destacades personalitats polítiques com ara Josep Tarradellas i Jordi Pujol, presidents de la Generalitat; diversos presidents de les altres Comunitats Autònomes; ministres i consellers d'Agricultura i la representació institucional i popular dels municipis amb els quals l'ajuntament de Sant Boi manté signats protocols d'agermanament com ara Azuaga i Don Benito (Extremadura). Els dies 6, 7 i 8 de desembre de 1996 va celebrar la cinquantena edició de la festa municipal. La ubicació del recinte firal ha anat variant al mateix ritme que la població. La Rambla Rafael Casanova, la plaça de l'ajuntament, el carrer Jaume I, la plaça Catalunya, el Carreu Baldiri Aleu,... Actualment la Fira té lloc els dies 6, 7 i 8 de desembre.

Símbol

Durant aquestes dates s'elaboren els fadrins, un dolç típic de Sant Boi. L'any 1965 es va crear el dolç de la feria: els fadrins de Sant Boi, un pastisset individual a base de poma i fruita confitada que es pot comprar a pastisseries.